Estic en una situació bastant difícil… (per a mi)
Hem mudo d’aqui poc al poble on vivía abans (porto un any fora) i estaba molt contenta amb els amics i una persona especial que había conegut. De sobte, torno al principi. Per aclarar, no es decisió meva, al meu pare li han donat menys de 4 mesos de vida per una enfermetat “desconeguda” i necesita mentalment tornar al poble.
Estic molt bloquejada i perduda perque ho se de fa un temps, ho tinc asimilat pero no soc capaç de sentir pena, o rabia o alegría, es com si no fossi capaç de sentir, com si estes buida, amb l’aspecte de perdre al meu pare, separarme dels meus amics, i deixarho amb la persona especial. Encara no he sigut capaç de dirli al meu pare que l’enyorare o com hem sento, ni als meus amics tampoc, ja que sincerament, no sent-ho res.
Hem fa “por” que no m’importi en absolut o no ser capaç de plorar o riure. No se que hem pasa, pero estic perduda y necesito una opinió que no sigui “es perque estas asimilant les coses”, perque no sento que sigui aixi ni hem serveix de res aquesta frase. Ajuda, no se que fer ni si m’acabare arrepentint pero nose que fer ni a qui acudir en busca d’ajuda.
(Es la primera vegada que escric aqui, nose com funciona, i perdo per les mil faltes que segurament hi han) mersi
Laura Centellas Data: 22/07/2024 12:12
Hola!
Gràcies per escriure'ns i confiar en nosaltres!
Primer de tot, ens sap molt greu el que estàs vivint... no és fàcil assimilar una notícia d'aquestes característiques i cadascú ho fa com pot.
Pel que expliques sembla que estàs totalment en fase de "xoc". És a dir, el teu cervell ha entès tot el que implica la notícia (la malaltia del teu pare i la seva mort propera, abandonar el municipi on estàs, tallar amb aquesta persona especial, allunyar-te de les amistats...), però el teu cos és incapaç d'assimilar aquestes emocions. Son emocions molt dures i molt potents i, sovint, el nostre mecanisme d'afrontament és el "pilot automàtic", que implica fer les coses que toquen però sense que hi hagi la vivència o el sentiment.
Mica en mica aniràs entrant en aquest sentiment de dolor. Vindran temporades complicades i és important que estiguis preparada per deixar-ho anar (quan apareguin). Si ho necessites, ara pots provar d'escriure cartes a aquestes persones importants. Potser des de l'escriptura, amb el paper en blanc, pots començar a connectar amb el dolor que implica tot això...
Nosaltres seguirem aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis.
Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
