Hola, moltes gràcies per escriure'ns. Entenc que normalment en aquest tipus de disciplina hi ha un cànon de bellesa estipulat, i sembla que és l'únic que pot existir o, fins i tot i com dius, que hi ha cossos perfectes. Però la realitat és que no existeixen els cossos perfectes (això ens fan creure). Una bona ballarina és bona ballarina perquè balla bé, no pel cos que té! Hi ha estereotips moltes vegades inassumibles que ens aboquen a comparar-nos constantment i a fer-nos creure que no som suficients o que no som prou vàlides. Recorda que els cossos no estan bé o malament, són cossos que hem d'intentar cuidar i, sobretot, respectar. Cuidar vol dir entendre que els canvis que pot fer el meu cos no només depenen del que jo faig, sinó també de la genètica, l'edat, i molts altres factors. És erroni pensar que només en funció del que mengem i de l'exercici físic el nostre cos canviarà d'una manera o d'una altra. No funciona d'aquesta manera, i tampoc és una forma sana d'entendre el propi cos. Cal recordar que és molt més important acceptar i cuidar el nostre cos que castigar-lo o intentar que sigui d'una manera concreta. Moltes vegades intentar-ho ens porta a la frustració i la culpabilitat. Recorda també que tota aquesta comparació i angoixa que això et provoca és important que la puguis explicar a algú proper de confiança (família, amistats) i sobretot explicar què et suposa tot això. Si mai anés a més aquest patiment, aquestes persones són qui més et poden ajudar. Recorda també que estàs en una edat on és molt important passar-ho bé fent dansa, i que això no et provoqui mals de cap. Moltes gràcies per explicar-nos-ho, t'animo també a què ens segueixis a Instagram: @imaacabemambelstca. Una forta abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
