sentiment de culpa

Hola, gràcies per la feina que feu.

Us escrivia per explicar-vos la meva situació. Porto dos anys amb la meva parella, al principi tot anava molt bé, pero fa unes setmanes la cosa va anar baixant de intensitat, els dos vam començar a treballar i ens vèiem molt poc i crec que això va portar-nos a distanciar-nos una mica massa. La cosa es complica quan jo a la feina conec a un noi que des del primer moment em va cridar l'atenció, com que jo no estava bé amb la meva parella, vaig començar a parlar amb l'altre noi i fins i tot un dia vam anar a sopar junts (jo sense cap intenció). Ara miro enrere i no entenc perquè feia allò sabent que podria acabar-se la relació amb la meva parella. Resulta que quan vam acabar de sopar vam estar un rato parlant al cotxe i va apareixer el meu novio i ens va veure. Com es normal, va pensar-se coses que no eren i això va provocar una situació de quasi ruptura. jo li vaig dir que vam anar a sopar amb els de la feina i després em va acompanyar a casa. Al cotxe no va passar res, lo màxim un ''pico'' però jo rapidament vaig apartar-me. Amb l'altre noi vam decidir els dos aturar la situació ja que no era correcte per cap de les dues parts i ara tenim una relació cordial.

Un cop va passar això vam estar uns dies molt malament amb la meva parella, normalíssim. Jo, per no perdre'l, he mantingut sempre la història del sopar amb els de la feina perquè sé que si li dic que vam anar sols s'enfadaria molt més. I ara, i aquest es el motiu principal pel qual escric aquesta consulta, és que em sento molt culpable, em passo les nits pensant en el que vaig fer i repetint-me lo tonta que sóc i pensant que les mentides sempre acaben sortint a la llum i que realment el que hagués hagut de fer és parlar amb la parella i explicar-li, ja que sempre hem estat super bé i és la persona més propera a mi. Ara un cop ha passat tot, estic super arrepentida ja que és una persona 10 i em cuida i m'estima moltíssim. (per això també vull entendre el meu comportament i no l'entenc).

És que no se que em va passar, va ser com que tot va passar sense voler i molt ràpid i no era conscient de les consequències que això podia tenir. Per altre banda, no se si per consolar-me jo sola, penso que tot passa per alguna cosa i que si va passar això va ser per tancar aquestes ganes amb l'altre noi i poder seguir amb la relació. Es veritat que des de el que ha passat, sento com un subidón en l'aspecte de ganes, il·lusió i futur... però clar no m'oblido del que va passar i em sap molt greu no explicar-li tota la veritat, quan una de les coses que ens hem dit sempre és que mai ens podem mentir, però com que tampoc va passar res més potser seria una tonteria donar-li més voltes i faria que el perdés. El que sí sé segur és que vull estar amb la meva parella.

No sé si d'aquí un temps ja estaré més tranquil·la, o serà al revés.

Siusplau, necessito que m'ajudeu. Moltíssimes gràcies per tot.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!