No se

hola, fa temps que volia escriure pero mai me eh atrevit.
Jo hem sento sola tinc amics pero em sento sola quan estaba amb ells a classe em sentia sola sempre a arribat un punt on me aparto jo mateixa perque no en sento comode del tot y me aburreixo no soc com ells jo soc molt freda, no soc de abraçades y no me interesa el amor, sexe i no conectem del tot desde el meu punt. El meu dia a dia es que la mare no noti que jo seguixo (ancara que ja no hi ha institut) malament perque ella com a mare sap algo sense que jo li digues res, ella te un visio de mi aue no estic d' acord pero no dic res jo a al institut em tallaba amb tisores y realment no estaba res be ella creu que era per un minima situcio d' estres cosa que de veritat em sento molt ofesa y frustada perque pensi que soc tan debil si fossi aixi tendria molts mes talls. Sobrepenso molt y creo situacions ficticies amb el meu tutor de que hi hagues passat si jo li contes les coses, es va implica molt amb mi preguntarma com estaba pero no deia res un dia li vaig nomes lo que la mere ya sabia y no em vaig equivoca perque al dia seguent la mare va rebre un correu amb les coses que li vaig dir no eren coses importants nomes que no hem porto be amb el meus germans i que no estic a gust amb l'institut, companys i amb mi res mes tot aixo ja sabia la mare al final sempre penso que tant de bo hagues sigut un amic i no un professor meu perque se que es bona persona que si fos un amic hagues dit les meves coses les meves coses ya no tinc a ningu per treume algo de pes suposu que per aixo escric aixo. Escric per el movil i per el movil es complicadíssim veure que te eh escric ya que no pero per ultim vull dir que les nits son molt complicades i apart pensar en un millio de coses a la vegada i si be ara al estiu estic una mica millo que abans al institut tin po de tornar el següent anys a estudiar les nits en epoca al estudi son horribles vaig estar apunt 2 cops de tirar- me per un pont que a sobre el pont abaix es autopista o sigui si no es per la caiguda es per tropellament i moltissimes vegades en la meu funeral en qui es posaria trist i qui no entre altres coses.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!