Consultori - Psicologia: Contacte físic en una relació de parella

-
Any: 2009
Comarca: Selva
Data: 09/07/24 00:28

Contacte físic en una relació de parella

Hola!
Jo soc una noia lesbiana, la meva parella també és una noia lesbiana.
A vegades la meva parella em toca la cama, el braç, el cabell o coses així d’una forma molt maca (les mans no perquè soc autista i no soporto el contacte amb les mans amb altres mans), m’agrada quan ho fa.
M’agradaria poder fer-ho jo també però no sé com, (soc autista i TDAH) no estic acostumbrada al contacte físic i ella és la meva primera parella.
M’agrada quan ens abraça’m o ens donem petons però sempre és ella qui pren l’iniciativa i m’agradaria fer-ho jo també però no se com.
A part, quan em fa un petó a la boca tinc la sensació de que em quedo petrificada, m’agrada però no se reaccionar, penso que no estic acostumbrada al contacte físic de cap tipus.
Lo únic que jo he fet ha sigut alguna carícia molt petita encara que penso que ja està bé perquè no acostumo a tenir gaire contacte físic ni amb els meus pares.
Sé que el meu autisme influeix en això del contacte físic, normalment no aguanto abraçades de més de 2 o 3 segons, només aguanto les de la meva parella, a vegades em ban bé les abraçades quan tinc una crisis perquè estic apretada, però si es molta estona es torna pitjor ja que em sento atrapada i no em puc moure per autorregularme.
En general em molesta molt el contacte físic amb la gent menys amb la meva parella.

Preguntes:
1. Com puc tenir l’iniciativa d’abraçar o simplement tocar el braç de la meva parella?
2. Perquè si el contacte físic amb la gent és tant incòmode per a mi amb la meva parella no em molesta tant?
3. Per que em sento més segura amb la meva parella que amb els meus pares o el mai germà?

Si pots comenta el text del principi abans i després contesta les preguntes per ordre, si vols afegir alguna altre coda fesho al final si us plau.

(Comentare tot això amb la meva psicòloga quan la vegi).

Moltes gracies per llegir i contestar això, penso que escric molt.
Que vagi bé!

Laura Centellas
Data: 16/07/2024 12:22

Hola!

Gràcies per posar-nos en context, intentaré respondre't tal i com ens has demanat.

Intenta parlar-ne amb la teva parella, explica-li com et sents i aneu buscant els espais de plaer conjuntament. Us heu de descobrir i, per això, és important parlar-ne i practicar. Intenteu ser respectuoses quan toqueu l'altra i també quan indiqueu que ja no en voleu més. Marqueu-vos alguna frase de seguretat, de l'estil que vulgui dir: "estic bé amb tu, però això no m'agrada. La nostra relació està bé", per poder donar confiança a l'altra.

A veure si et podem ajudar amb les preguntes:

1. És necessari que tingui la iniciativa? És important tocar el braç? o pots mostrar-li el teu afecte amb un altre codi que totes dues conegueu?

2. Perquè generalment, el contacte físic pot viure's com una agressió. Si el contacte ve de part de la teva parella, és possible que aquesta sensació d'agressivitat no les visquis amb la mateixa intensitat i puguis tolerar-la molt millor.

3. Doncs perquè la família no sempre ens cobreix les nostres necessitats afectives, per molt que hi hagi convivència, estima i convenció social. La família pot ser disfuncional, pot ser freda, pot ser autoexigent... hi ha moltes famílies diferents i, a vegades, no ens cobreixen el que necessitem.

Esperem haver-te ajudat a entendre una mica millor el que implica el contacte físic...

Una abraçada!

PD: si tens més dubtes, endavant! nosaltres seguim aquí! (i sí, parla'n amb la teva psicòloga, a veure si et dona el punt de vista que necessites)

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.