Hola bonica,
Ostres, quina història més dura... ens sap molt greu que hagis viscut això... ningú mereix rebre aquesta agressió i sentir aquest dany cap a la seva persona. El món no hauria de ser així.
Referent a la teva consulta, sí. És natural que encara sentis dolor, fàstic, ràbia... i un munt d'emocions barrejades amb el malestar. També és natural que, després d'un avortament (ja sigui voluntari o involuntari) tinguis aquest sentiment de pèrdua i de buit. Saber que una vida dins teu no ha progressat pot ser molt dolorós (malgrat que la decisió hagi estat presa amb total convicció).
Des d'aquí t'animem a seguir buscant la psicòloga amb qui et sentis còmoda per poder treballar tot això. Necessites poder-ho expressar, treure la ràbia i elaborar aquesta experiència de manera que no et porti dificultats en el teu dia a dia... i això ho aconseguiràs només amb suport psicològic professional. Busca-la. La necessites.
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis.
Una abraçada molt forta!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
