Logotip de Adolescents.cat
-
-
Any: 2006
Comarca: Bages
Data: 03/07/24 13:05
No puc mes
Ultimament m’estic tornant a sentir molt apagada i no se perque, El meu cap va a mil per hora i només vull plorar, cridar, desitjar que tot aquest dolor desaparegui. I la veritat que no se perque em sento aixi intento busca un perque pero no o trobo… el meu cap nomes em diu que em fasi malt i quan arribas a un punt que has caigut tant avall del pou que ja tot i tenir moltes ganes de viure perds totes les forçes per tirar endevant, es complica tot, jo me volgut fer la valenta pero soc una cobarda I tinc molta por de la vida i aixo m’ha fet caure en aquell pou de foscor. Sembla que mai em recuperare del TCA, ara pensava que ja o tenia controlat pero he tornat a caure, i vomito el menjar… Ara tothom em diu que esperant que no recaigui un altre cop, ja que ja porto 5 ingressos….i per aixo em fa cosa manifestar com estic realment perque sento que nomes faig que desapcionar a la gent, i doncs nomes fingeixo que estic be i aixo m’esgota. I ser que en veritat jo vull viure pero es que ara mateix sento que no estic vivint si no sobrevivint… nomes vull acabar amb tot el malestar que sento a dincs meu perque ja porto anys en silenci aixi i estic molt cansada… a part em sento molt sola, tinc gent que m’estima si, pero no tinc confiança per obrirme amb ningu, i aixo no és problema dels altres si no meu… no tinc el valor de dir-ho no se demanar ajuda, ja que aixo em fa sentir debil i tampoc vull preocupar a ningu. Aixi que escric aixo perque m’entangueu perque aixi s’em fa mes facil expresar-me… tinc massa dolor i tot i que soni egoista no puc mes de veritat he fet tot el que he pogut, he lluitat tant com he pogut pero ja no tinc forçes estic esgotada, l’altre dia em vaig estar a punt de tirar-me de un pont, hi ja portu 2 intents de suicidi…per sort la idea que em va venir el cap de que si em sortia malament tornaria a ingressar em va frenar, pero tot i aixi em fa molta por que arribi el dia que ni aquest pensament em pugui frenar.
I no o he dit a ningu perque em fa por que em tornin a ingressar ja que ja porto un any ingressada i ha s’et molt dur i no puc veure la meva familia desapcionada i preocupada de mi un altre cop…
No ser que fer ja estic desesparada
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 10/07/2024 11:01
Hola Maca, moltes gràcies per contactar amb nosaltres i explicar-nos com et sents, sabem que no és gens fàcil per a tu aquesta situació i ets molt valenta de demanar-nos ajuda En primer lloc, vull recordar-te que el sol fet de demanar més ajuda vol dir que vols tirar endavant i que faràs el que faci falta per aconseguir-ho, és molt valent fer-ho. Pel que comentes, fa uns anys que lluites contra un TCA, però darrerament et sents molt esgotada, cansada i amb poques ganes de viure. És completament normal, és una situació que desgasta molt i et fa tenir molt patiment i malestar, però MAI has de tirar la tovallola, i no has ni de pensar de fer-te mal o posar-te en risc, tu ets molt més forta que el TCA i encara que no t'ho sembli, i encara que et costi, a poc a poc has anat fent passes per acabar amb aquest monstre (el TCA). Dius que darrerament has tingut una recaiguda (completament normal en el procés de recuperació, així que no has de sentir-te frustrada). Pensa que la recuperació d'un TCA és llarga, i de vegades, podem fer passes endarrere que ens serveixen per a tenir més empenta i poder agafar més força per acabar amb aquesta malaltia, formen part del procés i no has de viure-ho com una derrota, tot al contrari. És molt important que tinguis molta confiança en l'equip terapèutic, seguir totes les seves indicacions i obrir-te i expressar tot el que sents, així com totes les teves pors, igual com ho has fet amb nosaltres, ells són qui podran ajudar-te de la millor manera. Comentes que per por a decepcionar, estàs carregant amb aquesta situació tan difícil tu tota sola. És importantíssim que entenguis que per a poder ajudar-te i que tornis a estar bé, tant la teva família o el teu entorn com els terapeutes que et porten, han de saber el que t'està passant i que puguis expressar-te realment tal com et sents. Fingint i no mostrant el teu dolor, no els ajuda a ells i tampoc t'ajuda a tu, ja que la situació empitjora i cada cop el dolor és més gran i la veu del TCA, tan molesta, cada cop més insistent i et pot fer perdre l'esperança. No tinguis por a l'ingrés, sabem que és una situació dolorosa, però si l'equip clínic considera que és que necessites, pren-ho com un altra oportunitat per a poder guanyar-li la batalla al TCA. Demanar ajuda no et fa més dèbil, només indica que en un moment determinat, necessites més suport i acompanyament. T'aconsello que no deixis passar ni un dia més i que juntament amb els teus pares, ens truqueu a l'ACAB i us puguem acompanyar en aquest procés. Una abraçada molt forta i esperem la vostra trucada! (el telèfon és el 93 454 91 09). Ànims valenta, que estàs en el bon camí!

--



La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: