Trobada amb l'exparella

L'altre dia la meva exparella em va dir de quedar i com que vaig ser jo la que va dir d'acabar com amics vaig acceptar. Era la primera vegada que ens veiem de manera planejada tot i que havíem coincidit casualment un dia al tren. La trobada va anar bé, tot i que va haver-hi moment incòmodes o bé que ens sortia fer coses (gestos afectuosos) amb l'altre pel costum (suposo). Pensava que no m'afectaria, però he estat tot el dia pensant en ell i les coses que vam fer o dir. Semblava que no havia passat el temps i tinc un sentiment de buit i la necessitat de tornar-lo a veure, no sé si és per la nostàlgia o que. Vull tornar-lo a veure i que m'expliqui les seves coses i jo les meves, tinc por de tornar-me a "enganxar" perquè realment han passat 2/3 mesos des que ho vam deixar i no vull precipitar-me. Creieu que hauria de tornar a quedar amb ell en un futur i deixar que les coses flueixin?

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!