Vui fotre el camp de casa

Bones, us escric perquè ultimament em sento molt maxacat mentalment...
Ja fa anys que muns pares es discuteixen i me mare sempre diu que ho vol deixar i maxar de casa, però mai ho fa.
Se suposa que me germana és "l'ovella negre" de la família, ja que sempre fa el que li dona la gana, i això crispa molt a mun pare, que al final li acaba retreient a me mare l'actitud que té me germana...
Des de sempre que estic molt sobre protegit, a qualsevol merda que faig amb me puta vida tinc a tota la família sobre meu, i des de sempre que han esperat molt bons resultats de part meva, això l'únic que ha fet és que em quedés sempre tancat a casa per puto estudiar com un imbècil.
Ara que ja he acabat el estudi i estic treballant i tinc el meu propi cotxe i prenc les meves decisions, segueixo tenint a la família damunt meu.
TÉ MÉS VIDA ME GERMANA AMB 18 ANYS QUE JO AMB VORA 22!
Com que mai he tingut gaire vida social em trobo que m'he plantat amb 21 anys a punt de fer els 22 que no tinc ni una amistat per sortir de festa i conèixer gent, relacionar-me amb noies... En fi, fer coses de gent de la meva edat.
Vaig estar d'erasmus i la veritat que van ser un mesos que necessitava molt per desconnectar de tot, durant aquells mesos podia fer el que em donés la gana.
Aquest passat St Joan vaig estar de camping amb una gent del meu poble (va ser un miracle poder-hi anar amb ells) i també vaig sentir pau i tranquil·litat.
Però ara que torno a ser a casa torna a ser la mateixa merda... discussions i més discussions entre muns pares pels diferents punts de vista que tenen de me germana, a mi sincerament me la pela el que faci ella, té 18 i penso que ja és grandeta perquè faci el que vulgui, mentres ella estigui bé i no tingui problemes no veig motiu per preocupar-me...
El cas és que treballant (ja casi portaré un any) m'he plantejat d'agafar un pis per independitzar-me d'una puta vegada i fer la meva, però em trobo que els pisos són la ostia de cars i tampoc conec a ningú per compartir pis.

No sé, tinc com una barreja de pensaments i preocupacions que cada cop es fan més bola.
Entre que no tinc amistat amb les que sortir de festa, que segueixo sent un puto verge amb 21 anys, que a me casa gairebé cada dia hi ha soroll per les discussions i que em sento molt sobreprotegit estic ara mateix que no sé què fer...
A sobre m'he fet tinder per conèixer gent i no faig maig amb ningú, si esque això ja és la ostia.

Què em recomaneu fer per conèixer a gent amb la que formar amistat i fer coses junts, rollo sortir de festa, anar d'excursió a la muntanya, anar prendre algo...?
I què em podrieu recomenar per intentar aïllar-me del malestar de casa meva?
Ficats a recomenar, com em puc treure la pressió que tinc de part de la meva família que espera grans coses de mi? Què puc fer per conèixer el meu primer amor?
Lo més important, què collons faig amb la meva vida?

Perdoneu el vocabulari, estic bastant cremat i he escrit això d'ençà que muns pares s'han tornat a discutir perquè me germana amb 18 anys li ha vingut de gust sortir de casa de nit amb les seves amistats estant de vacances d'estiu, una cosa que TOTHOM fa, però clar, no estan acostumats, perquè jo a la seva edat no tenia amistats per sortir, i segueixo sense tenir-les.

Abans sentia que el control de la meva vida el tenien muns pares, però ara ja no sé què sento.


Moltes gràcies per parar a llegir aquest text taant llarg que us he posat, però d'alguna manera necessitava explicar-li a algú la meva situació i com em sento.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!