Masses coses

Hola, gràcies per l'ajuda que ens doneu sempre a tots. Intentaré ser breu perquè acostumo a enredar-me i això dificulta la comprensió.

Sóc la mateixa persona de la consulta del 5 de maig, que es deia "Necessito algú que m'ajudi". Em vau recomenar confiar en la meva tutora i explicar-li tot, i teniu tota la raò, tinc 16 anys i necessito algú que em cuidi i em protegeixi. A vegades simplement algú per abraçar o algú que m'escolti ja em seria suficient, perquè no puc portar el pes de tot jo sola.

Volia parlar amb la meva tutora, però no m'atrevia, així que al final va ser ella la que va venir, suposo que estava preocupada. Vam tenir una conversa en la que vaig sentir que tot aniria bé i que hi podia confiar plenament. Em va proposar recursos que no havia pensat per millorar l'energia negativa que hi ha casa, es va posar en contacte amb la tutora de la meva germana, em va proposar fer voluntariat a l'estiu i em va dir que li puc escriure un correu sempre que ho necessiti, fins i tot durant l'estiu, sempre i quan acabi amb una frase positiva o proposta de millora

Em va ajudar molt perquè vaig sentir que no estava sola. I tot i que el 21 de juny està a tocar i la nostàlgia s'està intensificant, saber que puc seguir en contacte amb ella em fa sentir una mica millor. A més, penso que el curs vinent tot i que passi a batxillerat i ja no tingui els mateixos professors, pot ser un nou començament que pot anar bé, i que podré conèixer gent nova. Potser la pressió és massa per mi i estic molt sola o el que sigui, però, i si no?

Ara, a part d'intentar aplicar els consells que em va donar i buscar llocs per fer voluntariat a la meva ciutat, estic en un dilema sobre quin batxillerat escollir. La setmana que ve vindran a fer-nos entrevistes i encara no sé quin batxillerat triar. Per una part, tinc molt clar que no vull fer res científic ni tecnològic, però tinc molts dubtes entre l'humanístic i el social. M'encanta escriure i la literatura, i l'humanístic em facilitaria l'accés a carreres d'aquest tipus, però també m'encanta el món de l'ensenyament i sobretot de la psicologia, i el social és el més adequat per això, perquè les matemàtiques ponderen molt a la selectivitat per fer psicologia, però és que no vull fer matemàtiques. A les hores, no sé si fer dos anys amb l'assignatura que més odiaria per intentar arribar a les notes de tall tan altes (que potser tampoc hi arribaria igualment) o agafar el més còmode i que està més relacionat amb els meus interessos del moment. En el fons, els dos són molt similars, la diferència està en si faig matemàtiques per intentar arribar a una carrera de la qual no estic segura de si hi vull arribar, o em trec totes les ciències de sobre ja i "disfruto" més estudiant, sense saber en quina carrera em voldré ficar. També m'han dit que a l'humanístic hi sol haver sempre poca gent a meva escola i es creen millors vincles, però no sé si això hauria de ser un motiu per guiar-me. No sé què fer, si trio no fer matemàtiques i després descobreixo que m'encantaria estudiar la ment, ja no podré tornar enrere. Jo sé que sóc de lletres, però tinc curiositat per la psicologia igualment, encara que no sé si ho acabaria fent.

Tot això potser ho hauria de parlar amb la meva tutora, però em sembla que ja està prou agobiada amb tots els problemes que li vaig explicar. Veig en els seus ulls com pateix quan li explico segons quines coses, i no vull veure-la patir més per mi.

Una altra cosa que no hi té gaire a veure però que crec que és important és que tots els professors que he tingut des de 4rt de primària han insistit molt als meus pares perquè comprovin si tinc altes capacitats, però no han volgut mai perquè "això només porta problemes". No sé si val la pena comprovar-ho ara a aquestes alçades, a més hauria de parlar amb els meus pares i la situació ara no estar gaire per això. A primària destacava molt en les notes, fins i tot en matemàtiques, però el que em deien més era que escrivia textos amb molta coherència i bona ortografia molt d'hora. Sempre sabia les respostes a les preguntes que feien els professors, però mai les deia. Quan vaig entrar a la ESO, els dos primers anys no vaig estudiar mai per cap assignatura, i per això el tutor que tenia va insistir tant en que havia de comprovar-ho. Moltes vegades em posaven d'exemple a la classe dient "si estudiessiu tant com ella aprovarieu", però jo sempre responia que no, que les meves notes no eren fruit del treball a casa. A tercer, l'any passat, vaig començar a tenir alguns problemes amb els meus pares i em vaig despenjar una mica, sobretot en matemàtiques, però és que no podia estudiar, no em surtia. A més, m'avorria tant a classe (sobretot als idiomes), que no escoltava les explicacions dels professors i la meva ment volava, però al final vaig acabar amb una mitjana bastant bona. Aquest últim any d'ESO m'hi he posat una mica més, sobretot per la insistència de la meva tutora que diu que "he d'aprofitar les meves capacitats". També sabia que si feia batxillerat m'hauria d'acostumar a estudiar, i per això ho he començat a fer. Tot això tècnicament no és gaire important, però al parlar de la meva sensibilitat a les emocions i als estímuls sensorials amb la meva tutora, em va dir que ella ho veu molt clar, però jo tinc els meus dubtes. No se suposa que a les hores no hauria de tenir problemes a matemàtiques? No ho sé, sí que em pregunto moltes coses i de petita era molt pesada preguntant tot el que em passava pel cap als meus pares, però no ho acabo de veure. A les hores, em recomeneu que ho comprovi o ho deixo passar com he fet sempre? Tot i que hauria de comptar amb el suport dels meus pares per comprovar-ho, i serà difícil, potser si parlo amb la meva tutora i li demano que els hi insisteixi molt... No ho sé, és un embolic molt gran i no sé si m'hi vull ficar, ara mateix ni em parlo amb els meus pares per tot el que va passar.

Resumint, que al final m'he allargat :
1. No us preocupeu, vaig parlar amb la meva tutora i em vaig sentint millor
2. Què faig per decidir quin batxillerat triar?
3. Creieu que hauria de comprovar tot això de les altes capacitats? Realment val la pena?

Gràcies com sempre pel suport.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!