aquest correu li he escrit a la meva mare, perquè em va dir que li escriguis un correu explicant que em passal perquè diu que ja no sóc jo.
Mama, no ho sé el que em passa, estic intentant entendrem i em costa. Sóc adolescent i estic creixent, és normal que no m'entengui ni jo. Estic canviant i m'estic descobrint a mi mateixa, per això crec que estic així. I sempre m'ha costat dir el que sento i més ara que no ho sé ni jo. No crec que sigui per la gent que em junto, ja que només estic amb elles per desconnectar i no haver de pensar amb res que em preocupi. Estic cansada en general, no puc més, estic molt cansada de tot només necessito un temps per relaxar-me i no haver de pensar amb l'any que ve, ni en res. Hi ha moltes coses que em preocupen i em bloquegen mentalment i no sé com fer per alliberar-me, m'agovien moltes coses i molts cops em sento ofegada, em desbordo i després no sé gestionar-ho. S'ha m'ha tirat tot a sobre de cop i no sé portar-ho ni suportar-ho, agrairia que em deixessis espai per pensar sola i poder entendre'm. Estic farta de tot i no tinc ganes de res, no em queda més energia per res, necessito descansar de tot. No sé el que vull, ni el que em passa així que si us plau no em demanis que t'ho expliqui perquè no em surt ni em sortirà forçant, crec que a poc a poc m'aniré entenent i comprenent. Ara mateix tot ho tinc en dubte ja no sé ni el que m'agrada, ni el que vull fer, així que entén si amb tu no vull parlar perquè ets la meva mare i no em surt dir-to. No entenc el que m'està afectant ni per què m'està afectant, però ho intento saber, però no és tan fàcil. Crec que això és tot el que et vull dir, no sento que et pugui dir res més, tinc el cap embolicat i he intentat ser el més sincera possible.
Laura Centellas Data: 17/06/2024 10:45
Hola bonica,
Acabes de descriure l'adolescència en tota la seva intensitat. Ser adolescents és passar per aquí, per aquest desconeixement, aquesta incertesa i aquest malestar sense causa aparent. Ser adolescent també és sentir-se cansada i bloquejada. I és fantàstic que hàgiu trobat aquesta estratègia amb la teva mare per poder-vos comunicar.
Demanar-li espai és important. Demanar-li que no t'atabali, també. Si ho necessiteu, busqueu alguna cosa per compartir estones juntes (no cal que parleu, però és important sentir-se acompanyat), ja sigui mirar una sèrie juntes, fer el sopar dels divendres o anar a jugar a pàdel. Passeu estones juntes. És important.
I, si finalment encara no us retrobeu, també podeu buscar ajuda professional per trobar aquestes estones d'entesa i tradució entre l'adolescència i l'adultesa.
Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
