Estic a punt de rendirme...

Bona nit adolescents, com podeu vore al titol, ja no se quina solució em pot ajudar personalment.
Ja fa temps vos vaig escriure per la situació de l 'entrenador, la mare de la meua amiga i el hospital per el tca.
Al final si que em van ingresar en una unitat especialitzada a l'hospital, vaig estar casi 4 semanes en sonda, i després desde l 'hospital em van donar l'alta tenint un imc 18'2 per les voltes que insistia en voler marxar de ahí. El alta va ser de ''hui per a demá'', vaig surtir de alta quan jo personalmente no em veia preparada(inclús he parlat en una auxiliar de ahí i no ho sabien ningú).Quan vaig surtir casi un mes despres, del hospital eixe, em van dir que anara a hospital d alcoi i vaig ingresar perque estava deshidratada, després de uns dies allí , em van receptar l''olanzapina'' i vaig notar q m aumentava el apetito, i per lo tant em vaig pesar i pesava més.-- Em vaig autollevar la medi i quan vaig anar a la unitat especialitzada em va fer prometre que em prendria la medicació i vaig posar l'objectiu semanal de menjar, i ahí es on em vaig donar conter que altra vegada estic en un descontrol que no se com posarli fi ( en eixe dia ja portava 4 dies sense menjar), i dos dies després tenia cita amb enfermera d'alcoy. Despres d0anar a la unitat de tca, estava en la meua avia i vaig poder menjar un poc de dentilles en tot el dia , hasta la cita de l'enfermera d'alcoi que era dos dies després. Com es normal, no vaig menjar res i la enfermera em va dir que tenia que fer un canvi, prendrer la medicacio o menjar.
Al final, després d una hora vaig accedir a menjar una ensalada, i després ja no he menjat casi res .. Em senc com abans de ingresar, marejos, hipoglucemies( en eixe moment em menje un got de llet) , no poder concentrarme.. i realment m'agradaria encontrar una solució aunque en el meu cas no es gens facil, en la unitat de tca em diuen que per ingresar tinc que colaborar i com no he colaborat per ara no hi puc estar per quan no colaborar quan estava ingresada i ''el no voler curarme'', també com vos vaig comentar tinc tea, i aixó em fa molt dificil seguir les seues indicacions...
he anat als centres ita pero ho vaig pasar mal pel fet que ja no sabien que fer de mí, i per aixó em feien contencions.. Els meus pares ja están farts i em diuen que al final buscarán un centre per a que puga viurer ahí... Ja no se que fer , estic deseperada! i ademés el dilluns tinc la cita amb enfermeria altra vegada i no se quina opció plantejarme i plantejarli... em sen ccompletament sola, perque no tinc amics, vaig deixar el club, quan l'escacs es lo que realment m'agradava, i quede menys, amb la meua amiga i sa mare... i a part ''la guinda del pastel'' es que la semana que ve tinc examens, estic molt estresada perque tinc molts frents oberts i mon pare vvol que mentres jo estudie segon de documentació sanitaria(ho vaig acabar estudiant per ell) , fera el primer de fisioterapia( la carrera que de xicoteta varies voltes volia fer i al final jo no vuic ferla i mon pare si que vol).
Tinc un cacau mental ben gran, i lo pitjor de tot es que crec que ja estic ''condemnada'' a acabar a un centre vivint amb gent amb discapacitat i a vegades es veritat que la meua part malalta no vol curarse..
Bueno, i al fi acabe, que em recomaneu?? se que vos he dit moltes coses i no hi ha una vareta ''magica'' per a tindrer la solució, pero si vos he escrit es per que he entrat al consultori per vorer les opcions que deieu.. i al final m'ha acabat recmoguent lo meu , i com estic més perduda que un pinguino al desert, vos he escrit.
Gracies de antemano per intentarme ajudar, i per tot el que feu, sou genials!Deurien d'haver mes gent com vosaltres!
Un abraç

Hola bonica, gràcies per explicar-nos tot el que et passa. Entenc que és una situació molt complicada, on ja estàs en mans de professionals i recursos especialitzats. Entenc que sovint quan sentim que quelcom no funciona o que no ens està servint perdem l'esperança, però com ja sabràs recuperar-se d'un TCA no és un camí fàcil o ràpid, ni en línia recta. Hi ha moments que sembla que tot va molt bé, altres que, al contrari, sembla que res funciona, que tornem a l'inici, però a poc a poc es va fent camí cap a la recuperació. Sempre que se segueixin les recomanacions dels experts i que es confiï en ells, ens estarem apropant a la recuperació. Per tot el que ens expliques jo t'encoratjo que connectis amb aquests professionals i intentis fer tot allò que et diuen. Confia al 100% i parla-hi, explica com et sents per tal de poder seguir les indicacions el millor possible. Imagino que no cal que t'expliqui els perills d'algunes de les situacions que ens comentes. Recorda, però que no estàs condemnada a res. Pensa en el present i en què pots fer dia a dia per recuperar-te. És una malaltia complexa i pots sentir que hi ha vegades que "no vols curar-te" però això és el TCA, no tu. No és un camí fàcil, però tu pots, deixa't ajudar, aconsellar i estimar per tothom qui t'envolta i veuràs com a poc a poc podràs fer-ho tu amb tu mateixa cada vegada més i millor. Una abraçada enorme!

--



La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!