Hola, moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva situació. En primer lloc, m'agradaria dir-te que el que et va passar amb la noia que et va fer assetjament no va ser culpa teva i que quan hi ha alguna cosa que et preocupa o que et fa patir has d'explicar-ho a les persones en qui més confies. A vegades sols i soles no podem solucionar certs problemes, però si ho compartim podem arribar més fàcilment a aquesta solució. D'altra banda, recorda que no es tracta de canviar el cos per estimar-lo, si no estimar-lo sigui com sigui. Cos només en tenim un i tot i que ens hagin fet creure que el podem canviar quan vulguem, no funciona així. Depèn de molts factors, i deixar de menjar o obsessionar-se amb l'esport no és el camí correcte, és la porta d'entrada a malalties mentals greus. T'aconsello que puguis explicar les teves preocupacions a família i amistat i si existeix la possibilitat que puguis visitar al metge de capçalera per fer una revisió i assegurar-nos que si calgués alguna ajuda la rebessis per tal de tornar a sentir-te bé amb el teu cos com més aviat millor. Recorda que en aquesta edat el cos canvia, i s'assembla més al de la persona adulta i això escapa del nostre control. El cos serà més gran i ocuparà més espai i això és bo, cal que el nostre cos es desenvolupi i creixi d'una forma sana. Pel que fa a la depilació és la teva decisió, però és important fer-ho perquè una vol i no per la pressió de grup, per algun comentari o per por a què diran. Tothom té pèls, i és NATURAL tenir-ne. Ànims amb totes aquestes situacions i una abraçada molt forta!

--



La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!