Hola, desde que sóc petita, sempre em han dit que sóc molt gorda i molt lletja, i jo desde potser els 5 anys, em mirava al mirall i m'odiava, de petita si que és veritat que jo tenia problemes de sobrepès, però al arribar a més o menys els 10 anys, això es va solucionar, i ja no en tenia de sobrepès, però continuava molt insegura de mi mateixa, i em sentia lletjissma, tota la meva vida ha girat entorn a perdre pes o a aprimar-me, i faig esport gairebé tots els dies, i tinc una obsessió amb pesarme, si al pesarme pujo encara que sigui un gram, la resta del meu dia es una merda, porto molt temps intentant aprimar-me, i segueixo igual, la gent l'últim any m'ha dit diu molts complits, em diuen que sóc molt guapa i que no estic gorda, simplement tinc les cames gruixudes. Pero jo em veig cada dia mes gorda i més lletja, sento que així no aconseguiré mai que algú m'arribi a estimar. La gent del meu voltant diu constantment que noies més guapes i més primes que jo, són grasses i lletjes, i això em fa sentir fatal, just estic començant a parlar aquest tema amb el meu psicòleg, però em costa molt parlar-ne, em sento ridícula parlant d'això, perque la gent sol pensar que la solució és aprimar-se i ja està, l'estiu és una tortura al haver de fer servir roba curta, no trepitjo una piscina desde els 9 anys. En resum, cada dia em sento pitjor, i no sé què fer, em limito a plorar totes les nits fins que em cremen els ulls.
Laura Centellas Data: 28/05/2024 10:17
Hola bonica, moltes gràcies per escriure'ns. En primer lloc, m'agradaria dir-te que ets meravellosa tal com ets, i res ni ningú t'ha de fer pensar el contrari. Entenc que amb tot el que expliques ara mateix no ho veus així, però això és perquè vivim en una societat que constantment critica i assenyala sense tenir en compte què suposa això per a aquella persona. Si, com ja indiques, ho has començat a parlar amb el teu psicòleg, t'aconsello que no tinguis por ni vergonya, no són ximpleries, parla de tot allò que et preocupa, la seva feina és escoltar-te i ajudar-te en tot el que necessitis. Si per tu és important per ell també ho és. De totes maneres, et deixo el nostre telèfon (Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia 93 454 91 09) per si vols trucar-nos o enviar-nos un correu (consulta@acab.org). Tingues en compte que a vegades el que ens diuen pot afectar-nos molt i, fins i tot, canviar la manera com ens veiem. NO és culpa teva. Però hi ha maneres de canviar-ho, hi ha maneres de cuidar-se i respectar-se sense modificar el cos. Pensa que som molt més que el cos i que la nostra vàlua depèn de moltes altres coses. T'animo a parlar-ne amb el teu psicòleg i proposar-li de treballar per canviar la forma en què et veus i no canviar el teu cos. Molts ànims i una abraçada gegant!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
