Hola, primer de tot agrair-vos la vostra feina. Escric perquè ara mateix hi ha alguns temes que em preocupen i no sé com enfocar-los.
Una mica de context: L'estiu passat vaig passar un mes als EUA en un programa d'intercanvi, i resulta que vaig conèixer un noi americà, vam anar xerrant, i vam començar a sortir tot just el dia que jo marxava. La cosa és que aquest estiu hi tornaré una altra vegada, i m'estaré a casa seva.
Diria que la nostra relació és bona, en el sentit que l'estimo molt (molt, molt) i m'imagino un futur amb ell, però és cert que la comunicació podria ser millor. Ens enviem missatges gairebé cada dia, però poques vegades fem videotrucades, potser perquè sap que no tinc gaire seguretat en el meu anglès oral i està sent considerat. Diria que hi ha confiança, però no sé si ens acabem d'entendre sempre. Deu ser per les diferències culturals i tota la pesca? També em preocupa que en algun moment li pugui deixar d'agradar, podríem dir que l'autoestima no és el meu fort… Suposo que fer videotrucades més sovint ens ajudaria a millorar la comunicació, oi? Em fa por quedar-me en blanc, i més en anglès, però també tinc ganes de parlar amb ell cara a cara. No sé si hauria de forçar-ho.
I una altra cosa que em preocupa és que vull tenir sexe amb ell. Això sí, em fa una mica de por. Cap dels dos s'ha embolicat mai amb ningú, però la veritat és que me'n moro de ganes, i sembla que ell també. D'altra banda, he estat investigant i es veu que l'edat de consentiment a l'estat on viu ell és de 17 anys. No sé si hauria de ser raó per a preocupar-me o no, perquè aquest estiu tots dos en tindrem 16. Em considero prou responsable per a fer-ho, i no tinc cap dubte que ell també ho és, però diria que no ho acaba de veure del tot clar. No vull obligar-lo a fer res, evidentment, però és que no sé si em podré aguantar les ganes de saltar sobre seu quan ens tornem a veure… A més, la seva família és cristiana, així que estan més aviat en contra del sexe abans del matrimoni. Per alguna raó, crec que els seus pares no s'imaginen que ens embolicarem ni res, tot i saber que estem sortint (els americans són molt collons de rars), així que potser el millor seria no dir-los-n'hi res. Tampoc sé si n'hauria de parlar amb els meus pares. Segurament s'ho agafarien bé, però em fa por no saber exactament com reaccionarien.
Em sap greu si el text s'ha fet molt llarg. Us ho agrairia si em poguéssiu donar algun consell, ara mateix vaig una mica perduda. Moltes gràcies!
Laura Centellas Data: 27/05/2024 11:22
Hola!
Gràcies per escriure'ns!
Des d'aquí el que et podem dir és que son pors que potser no has de resoldre ara, sinó quan vagis allà i quan en tornis.
Si aquest estiu us veieu, podràs veure com et sents, com et fa sentir i què et ve de gust. També podreu millorar la comunicació i decidir què passarà a partir d'ara. És quelcom conjunt i ho haureu de parlar moltíssim. Les relacions a distància demanen que la comunicació hi sigui molt present, no la descuideu ;)
I, sobre tenir relacions sexuals, també podeu anar-ho veient sobre la marxa i anar-vos descobrint mica en mica. Que tots dos us sentiu còmodes i que aneu al ritme de qui vagi més lent. És important respectar els ritmes. I si un dels dos encara no ho veu clar, respectar-ho sense forçar. Mentrestant podeu fer-vos petons i carícies que son molt plaents, íntims i faciliten la connexió.
Esperem haver-te ajudat a reduir tots aquests maldecaps,
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
