Jo ja ns que fer ni que pensar de mi mateixa

Hola I gracies per a tot
Només venia a dir que jo ja ns que fer més semblo tonta parlant amb la meva parella per que es al únic sap pos que el meu cos no m'agrada però és que va per segons literalment hi ha vegades que m'estic vestint i bua si m'encanta com em queda i me la pela que se'm notin els mixelins de la panxa pero surto de casa I aquesta idea ja ha marxat del meu cap després 2 segons després em veig en un aparador de una botiga el reflexe i m'encanta no m'agrada l'estiu per anar amb pantalons curts i víkinis i tot això però és que al estiu i ha un altre problemes que no em sento còmode amb les meves cuixes per que dons ns pero tornem al mateix ara si ara no ara si ara no les meves estries em donen fàstic i es la única cosa que sempre odio i mira que la única cosa que m'agrada del meu cos son els meus ulls així que ja hos podeu imaginar el cacau mental que tinc per que es així amb tota la resta de cos jo ns que fer normal ja se que no es però és que al final acabo plorant però sense saber ja per que ploro per que a més el meu cap no para de pensar així que ns ns si me explicat bé però és que tampoc ho se fer així que
Ho sento
I gràcies

Hola maca! Moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que t'està passant. Ens expliques que tens sentiments molt contradictoris, i en funció del moment, sobre el teu cos. A vegades sembla que t'agrada, l'acceptes i et veus bé, però altres vegades, aquesta visió canvia i el teu cos ja no t'agrada, et fixes en algunes parts del teu cos que et disgusten, no t'agrada l'estiu perquè portes menys roba... i tota aquesta situació et genera malestar. A la vegada, tens altres parts del teu cos que sí que t'agraden (parles dels ulls) i tot aquest conjunt de sentiments i pensaments tan oposats, et generen confusió i patiment. De vegades, inclús acabes plorant per culpa d'aquest malestar i confusió que et generen tots aquests pensaments. És normal que hi hagi característiques de tu que t'agradin més, i d'altres que t'agradin menys, però és molt important que aprenguis a acceptar-te, valorar-te i estimar-te tal com ets. Pensa que ets molt valuosa tal com ets, i que el físic, al final, no determina aquest valor i que la gent t'estimi, i has de cuidar-lo perquè és el que et permet gaudir de la vida, així que intenta que no et preocupin aquestes coses que t'agraden menys. Sigui com sigui el teu cos mereixes respecte i RES de tu, pot fer-te fàstic. Com veig que és una situació molt complicada i que sovint et costa controlar aquests sentiments negatius cap a tu mateixa, és crucial que puguis parlar-ho amb la gent del teu entorn. Ets conscient que aquests pensaments afecten la teva autoestima i això és el més important per a poder canviar-los i revertir aquesta situació. El millor que pots fer en aquest cas és explicar-ho a aquelles persones que t'estimes i hi tens confiança (família, amistats) i que aquestes, a part de recolzar-te i ajudar-te a canviar aquesta visió tan negativa de tu mateixa, si cal, puguin acompanyar-te a un professional de la salut perquè pugui revisar-ho i buscar la millor opció per solucionar el que comentes. Estem aquí per qualsevol cosa que necessitis, una abraçada molt gran!

--

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!