Anem a instituts diferents, el vaig conèixer a una quedada gràcies a les meves amigues que anaven amb mi al cole (les meves millors amigues), em va semblar guapo però no em vaig fixar massa amb ell.
Mesos després (quan ja tots érem súper amics i de molta confiança) vam fer una festa de pijames a casa d'un del grup (som 9: 4 noies i 5 nois) i em vaig adonar després de la festa que em vaig enamorar d'ell.
Vaig descubrir com era ell en realitat i de la quantitat de coses que teníem en comú.
Penso que ell també es va encariñar una mica amb mi, vam passar casi tota la festa de pijames junts: vam parlar d'infinitats de coses, vam jugar a molts jocs i ens vam divertir molt.
Dies després ens vam seguir parlant però cada vegada em parlava menys i menys i menys...
Fins que un dia em van dir les meves amigues que es volia centrar en ell, però que també li agradava.
Ell és molt bon noi (educat, respectuos i simpàtic), però crec que encara no estem preparats ja que sóm petits e inmadurs per tenir una relació, i també perquè hem d'estar per altres coses més importants com ja serien els estudis i l'esport.
Laura Centellas Data: 17/05/2024 11:27
Hola!
Que bonica aquesta història! Tots dos us vau sentir a gust en aquella festa de pijames, vau compartir intimitats i va ser agradable! I aquesta connexió amb una persona és molt bonica!
I també és bonic saber els propis límits i ser conscient del que pots aportar a una relació. Així que si tots dos sentiu que encara sou massa petits per començar cap relació, està bé! Centreu-vos en vosaltres i en el que vulgueu, i qui sap? potser més endavant us torneu a retrobar i ara sí que us ve de gust iniciar alguna cosa ;)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
