Logotip de Adolescents.cat
-
-
Any: 2004
Comarca: Anoia
Data: 29/04/24 12:54
TCA i discussions
Hola, tinc una amiga amb TCA, companya de pis a Barna. Ella ho està passant fatal i jo soc el seu major pilar aquí. Va fa dos mesos tacava molt a l'habitació i em va dir que no sortia per no parlar als companys de pis malament (dels 5 jo sóc l'única que sap del tca), jo li vaig dir que no passava res si em parlava malament a mi i que ho entenia i que si em parlava malament jo l'entenia pel seu transtorn. Però el dijous passat vam tindre una discussió d'allò més forta degut a que jo li vaig dir que per favor intentés tindre una mica més de paciència amb mi. Perquè estava molt antipàtica i m'evitava cosa que només feia amb mi. Ja ho havíem parlat dugues vegades, les quals van acabar sense conclusió i amb ella dient-me que era el que tenia la seva malaltia. Però la setmana passada em vaig posar molt nerviosa perquè va fer com si no em veies fora de casa quan jo caminava al seu costat (va caminar ràpid per apartar-se de mi) i al arribar a casa va pujar 8 pisos per les escales en vegada d'esperar-se a l'ascensor (cosa que em va portar a pensar que jo havia fet algo perquè no volgués pujar amb mi a l'ascensor). Això em va doldre tant que li vaig enviar un WhatsApp dient-li que per favor intentés tindre una mica més de paciència amb mi (encara que fos la meitat que amb qualsevol altra persona) i que entenia que estigues malament però em molestava que em fes aquestes coses i més en públic. Ella em va respondre enfadada i em va dir: "lo que tu veus no es que tingui menys paciència amb tu que amb els demés, es que tinc més confiança amb tu i puc estar més de baixó o de més mal humor. Però si et molesta, si no ho vols veure, que te'n vagis que jo no t'ho he demanat, que jo t'ho vaig explicar perquè m'ho vas traure tu. Osigui que si no t'agrada, aparta't. Però no em tiris res a mi en cara, faig un gran esforç per no estar borde en públic pensava que en tu podia ser jo mateixa però ja veig que no, així que si et molesta t'apartes i ja està però no em tiris a mi res en cara" Això em va destrossar, li vaig respondre que ho sentia i que no tornaria a passar i que clar que volia estar amb ella i que m'expliques les seves coses. Ara està distant i no sé si és per la converça o pel tca. Que m'aconselleu respecte a tot?. La seva família ho sap tot i va al psicòleg des de fa 1 mes, vull dir que el TCA l'està estabilitzant poc a poc. Parlo més sobre tema meu que seu, Com enfoco aquest problema tenint en compte que ella no està bé?
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 06/05/2024 10:57
Hola maca! Moltes gràcies per contactar amb nosaltres i explicar-nos aquesta situació que et genera tant malestar i dubtes de com actuar. Ens comentes que tens una amiga (i companya de pis) que està passant un TCA i tu, que estàs al cas de la situació a diferència dels altres membres que conviviu al pis, com ets un pilar molt important per a ella i li has ofert el teu suport, a vegades et molesta perquè aquesta confiança que et té, fa que de vegades pugui ser desagradable amb els seus comentaris o actituds, i, tot i que demostres ser molt comprensiva i tenir molta paciència, és normal que et dolgui i et faci mal. Primer de tot, m'agradaria dir-te que la teva amiga té molta sort de tenir-te al seu costat, tenir una persona comprensiva, respectuosa, que l'intenta animar i amb qui pot desfogar-se i expressar-se és molt positiu per a ella, però tot i que estigui en procés de recuperació, tampoc has de permetre que descarregui tot el seu malestar en tu. A poc a poc, amb l'ajuda de la teràpia, el seu malestar anirà minvant i cada cop notaràs que ella es troba millor i sobretot, que no està tan irritable. Pensa que per a ella també és una situació difícil, i que encara que segur que t'estima moltíssim i valora tot el que fas per ella, a vegades aquest malestar fa que pugui ser cruel o dèspota, precisament amb la gent a qui més estima i amb qui té més confiança. El millor que pots fer és continuar fent-li costat, oferir-li el teu suport i intentar distreure-la perquè pugui animar-se, proposa-li fer activitats que li agradin i parleu de temes que no tinguin a veure amb el pes o la imatge. Una bona manera de poder ajudar-la també és que tu siguis un bon exemple de com valorar, estimar i cuidar-se un mateix. Tot i que comentes que ja està anant a un psicòleg, si creus que la pot ajudar, ofereix-li la possibilitat de contactar amb nosaltres, a l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia per tal de poder acompanyar-la i assessorar-la en aquest procés. El nostre telèfon és el 93 454 91 09, esperem la vostra trucada! Una abraçada molt forta i molts ànims per a les dues!

--



La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Helena Angel, psicòloga experta en sexualitat. 

Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: