Perquè busquem l'amor romàntic i ens crea tantes inseguretats
Bon dia, jo voldria saber perquè el amor romàntic és un tema que ens causa tanta angoixa, per una part el desig de voler-lo viure inculcat a pelis i series i per l'altra l'absurda idea de que si no has viscut cap esdeveniment romàntic no has "viscut" realment.
Jo el que voldria saber és perquè ens creem tantes expectatives i ilusions sobre l'amor romàntic però són al final falses ilusions. Per a mi, l'amor vertader, tant amor d'amistats, familiar (prou infravalorats en la meua opinió) com romàntic (prou sobrevalorat) és esforç per mantindre'l, comunicació i passió per mantindre eixa amistat encesa.
Aleshores, perdó per fer-ho tant llarg, és que per una part tinc un conflicte intern entre una part meva que desitja enamorar-se i creu les ilusions romàntiques però per l'altra l'atra part que li posa els peus a terra i es centra.
La primera part reconec que de vegades m'asusta perquè em dona por que una persona m'agrade romànticament de veritat perquè ets mostres vulnerable davant un altre però per l'altra m'agradaria viure eixes històries d'amor.
Reconec que encara sóc jove, si sorgeix l'amor bé i si no també, no sóc més ni menys per haver-me o no haver-me enamorat i tingut parella.
Però una altrs part voldria viure-ho perquè vec que molts amics i amigues i gent al meu voltant tenen parella.
Em dona ràbia perquè pareix que a una determinada edat si no has fet certes coses és que no has madurat i viscut la vida realment.
Em dona pena perquè vec moltes parelles de la meua edat i casats de més edats inclús que realment no s'estimen, sols estàn per estar junts.
Respete això, cada u que visca i estime com vulgui però em fa preguntar i reflexionar sobre enamorar-me i si em pasara algun dia, si m'eixira be o no, i sobretot si seré feliç o no el dia de demà estiga amb parella o no.
En fi, perdó per fer-ho tan llarg, i moltes gràcies per llegir-me. M'ha servit per a desfogar-me.
Gràcies.
Laura Centellas Data: 29/04/2024 11:55
Hola!
Moltes gràcies per escriure'ns! Des d'aquí t'estem aplaudint!!!
Tens tota la raó quan dius que els altres vincles (amistat, família...) estan infravalorats i sembla que només existeix el vincle de parella. Que només aquest és el vertader. I no és així. Gràcies per posar-ho sobre la taula.
Referent a la teva consulta, és veritat que, en algunes ocasions, l'enamorament més físic té a veure amb unes reaccions corporals que son agradables de sentir: les papallones a la panxa, la sensació de pensar constantment en l'altra persona, la reducció de les necessitats bàsiques (pots sentir que no tens gana ni son).... però tot això és temporal. I, malgrat que pot ser agradable de sentir, no té a veure amb l'amor! I també està bé tenir-ho en compte.
Finalment, veient la teva capacitat d'anàlisi de la situació i del teu entorn, no tenim cap dubte que, en cas que estiguis amb una parella de qui no et sents enamorada o que no estimes, te n'adonaràs. Que seràs capaç de preguntar-te si aquella persona t'aporta el que necessites, si aquella relació et compensa i si et ve de gust continuar. I aquesta introspecció ens pot salvar de moltes situacions!
Una abraçada!!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
