Logotip de Adolescents.cat
-
-
Any: 2003
Comarca: Maresme
Data: 14/04/24 19:23
Sobrepensament quan menjo
Bones!
Sempre he sigut una noia que mai ha tingut problemes alimentaris i he tingut una autoestima molt forta, però des de fa un any que vaig quedar amb el meu grup d'amigues, va haver-hi una amiga que va fer una pregunta de si quan menjàvem, arribava un moment que pensàvem que en realitat menjavem per menjar, i que la gana de sobte marxava. Aquell dubte se'm va quedar gravat. No li vaig donar molta importància, ja que jo sempre he menjat de pressa i quan tenia gana, doncs menjava sense pensar en res més i ho gaudia.
Però tot això ha anat canviant mica en mica, és a dir, per exemple, actualment treballo i faig una jornada laboral de 8h. El descans per menjar, tinc la "sort" de menjar sola i poder-me distreure amb el mòbil, per no pensar que en realitat no tinc gana i tot això. I quan haig de menjar amb els meus pares o família o amics de confiança, intento treure converses per sentir-me còmode i que el meu cervell estigui distret i en aquest aspecte, cap problema. Però estic tenint casos com algun dinar de la feina amb els meus companys i el meu jefe, o actualment em passa si dino o sopo amb la meva parella sense cap distracció tecnològica o també amb la familia de la meva parella. En aquests casos el que passa és que els dies abans ja em poso nerviosa pensant que em pot passar.
Bàsicament, el que em passa quan dino o sopo en aquestes situacions és que començo a donar-li voltes al meu cap que en realitat no tinc gana i em poso molt nerviosa, això provoca que quan estem a la taula amb el plat, em vinguin arcades, que intento dissimular-les perquè no se n'adoni ningú i fa que mengi molt poc i tingui l'estomac tancat, intento treure totes les converses possibles per distreure'm, però hi ha moments que no serveix i els meus pensaments m'empoderen, ha hagut algun cas, de al principi no tenir el sobrepensament, i menjar ràpid perque el meu cos ho acceptava en aquell moment, i quan començava a tenir-ho, ja tenia el plat mig acabat.
Això em preocupa, perquè estic començant a limitar quedar amb la meva parella per sopar o dinar en algun restaurant. A ella ja li vaig comentar en el seu moment el que em passava i em va dir que estigués tranquila i que no sobrepensés molt. Ella és molt respectuosa i em pregunta si vull alguna cosa més de menjar o si em vé de gust sopar o dinar forauns dies abans. Però em sap greu dir-li sempre que no, i quan intento fer l'esforç i li dic que si, em vegi passant-ho malament.
Estic una mica desesperada i no sé molt bé què fer. Sé que la solució no és el que faig de distreure'm amb tecnologia, però no sé què fer quan no la tinc o les converses no m'acaben de distreure del tot.
Sé que addició tecnològica no és, ja que l'altre dia vaig provar de fer l'esforç de dinar sola sense tecnologia i ho vaig aconseguir, però concentrant-me molt i dient-me a mi mateixa, que en realitat estava molt bo i tenia gana. En el cas de tenir companyia, i fer aquest esforç, el trobo actualment impossible.
No sé si és una situació molt rara, però m'agradaria començar a solucionar-ho.
Moltes gràcies!
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 18/04/2024 10:33
Hola maca! Gràcies per contactar amb nosaltres i explicar-nos això que et passa, sabem que no és gens fàcil i ets molt valenta per exposar aquesta situació. Ens expliques que sempre havies tingut una bona relació amb el menjar i una bona autoestima, però arran d'un comentari amb unes amigues, això ha començat a canviar. Comentes que has identificat que si no tens un distractor a l'hora dels àpats, t'apareix molta ansietat i no gaudeixes del menjar, ja que t'apareixen pensaments negatius, que et generen malestar (i inclús molèsties digestives) i aquest malestar, a vegades apareix inclús quan anticipes la situació. No gaudeixes del menjar i no comentes si això ha provocat que baixis de pes. A vegades, quan més t'aprimes més dèbil et sents i més remoguda pots notar la panxa. Si no el que ens pot passar és que al nostre cos li comencin a faltar nutrients, proteïnes, carbohidrats, greixos, sucres..., i es posi malalt. El nostre cos necessita totes aquestes coses per funcionar, i quan no té aquestes necessitats cobertes ens avisa. Quan deixem de menjar el nostre estómac es fa petit i ens pot fer pensar que no tenim gana, però amb aquestes reaccions el teu cos t'està dient que està al límit i necessita menjar. Per això pot ser que de vegades notis la panxa remoguda. És a dir, la teva relació amb el menjar ha empitjorat i això t'està generant patiment i malestar, i de vegades, inclús et limita en les teves trobades socials i intentes evitar-les. És tan important que mantinguis uns bons hàbits alimentaris, per a estar sana, com que puguis tornar a recuperar la teva relació amb el menjar, puguis gaudir del plaer dels aliments i dels bons moments que t'ofereixen compartint estones amb la gent que estimes. A vegades la relació amb el menjar no és fàcil i per situacions externes comencem a fer coses i a actuar de maneres que ni decidim ni volem, i sobretot, no són desitjables. Per aquest mateix motiu no et sentis culpable per què està passant, però demanar ajuda i explicar tot el que et passa és el millor. Com t'he dit abans, has estat molt valenta, expressant-nos a nosaltres tan sincerament la situació, i el fet d'adonar-te i demanar ajuda, és el primer pas per a poder solucionar-ho. Així que t'animo que puguis parlar-ho amb algú del teu entorn i puguin acompanyar-te a veure un professional. Si necessites parlar-ne més, et proposo que et posis en contacte amb l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia. Actualment, oferim un servei gratuït d'acollides, tant presencials com telemàtiques. Són espais on poder explicar tot això que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquestes coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t'escoltarem i t'assessorarem per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09.
Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!

--

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: