Fa temps que em van agradant diferentes persones, tot sense confessar-ho a ningú, ja que encara no he sortit de l’armari. I era una cosa molt normal per a mi, ja que es podria dir que soc una mica enamoradís. El problema és que des de fa temps no tinc ningú que estimar, ja que no estic enamorat de ningú i és una sensació molt estranya, com si tingues la necessitat d’estar enamorat…
També estic plantejar-me sortir de l’armari amb els meus amics. Tinc dos colles, una són tots nois i no crec que els hi agradi la idea, sobretot amb un d’ells, ja que és una mica tancat de ment… però a l’altre colla, son tot molt comprensius, però els coneixo de fa molt menys temps… també tinc el problema de que el meu pare és súper tancat de ment i fa comentaris negatius sobre la comunitat LGTBI. Si no fos per ell no tindria por de sortir de l’armari…
No se que fer!!
Laura Centellas Data: 18/04/2024 10:18
Hola!
Gràcies per escriure'ns!
A veure, aquí hi ha dos temes importants:
- Per una banda, les ganes d'enamorar-se i tenir parella son molt habituals durant l'adolescència! Tenim ganes d'aparellar-nos, de sentir papallones a la panxa, de viure una gran història d'amor.... i. a vegades la vida va a un altre ritme. Per això et recomanem que et centris en tu, en descobrir què t'agrada, què et fa feliç i en escollir quines característiques voldries en una parella ideal.
- Per altra banda, hi ha el tema d'explicar a la gent del teu voltant la teva orientació afectiva. I per compartir-ho no és necessari que siguin persones que fa molt temps que coneixes, sinó que sentis que son persones comprensives i respectuoses. Tu tens dret a dir-ho a qui vulguis! Només faltaria! Si vols, comença a compartir-ho amb les persones amb qui tinguis més confiança... i ves ampliant el cercle (al teu ritme) ;)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
