Hola bonica,
Ostres! Quina notícia més forta!! Encara estàs en estat de xoc i és molt natural!
Quan tenim una notícia d'aquest tipus necessitem un temps per processar-la i per poder reaccionar. I una de les reaccions més comunes és la que comentes: aquesta sensació d'estar en bucle pensant sobre les conseqüències o el que podria haver passat.
El primer pas és acceptar la incertesa. Fins que no surti de l'hospital o puguis parlar amb algú del seu entorn, no tindràs aquesta informació.
El segon pas és acceptar les emocions que això et pugui generar: plor, por, ràbia, incomprensió... i deixar que surtin totes aquestes emocions.
De fet, si no deixem que surtin les emocions quan passa una cosa greu, com pretenem que sapiguem gestionar-les en el dia a dia? Deixa que surtin, accepta-les i explica-t'ho.
Comparteix com et sents amb altres persones i, si et ve de gust, escriu un diari on vagis buidant tot el que sents i els pensaments que et venen al cap.
I a partir d'aquí, pas a pas. Amb la informació que tinguis, vas prenent decisions per veure-la, saber com està, fer-li arribar la teva preocupació i ganes de veure-la.... Però pas a pas.
Nosaltres seguim aquí,
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
