Logotip de Adolescents.cat
-
-
Any: 2008
Comarca: Maresme
Data: 24/03/24 14:31
Tristesa i por
Hola, us vaig escriure fa uns dies dient que estava molt preocupada pel futur. Primer de tot us vull donar les gràcies per la resposta i perquè sempre ens ajudeu molt.
El cas és que ara en plena setmana santa sento que estic pitjor. Pensava que només em duraria aquella setmana però ara ja s'ha acabat i sento com una cosa al pit de molta pena i em donen ganes de plorar cada cop que penso que estic a punt d'acabar 4rt d'ESO.
Sóc conscient que no tornaré a estar mai més amb les meves dues amigues a una classe perquè elles faràn una cosa diferent que jo.
Sobre què triar, crec que faré batxillerat social perquè si no sé encara el que vull i no estic preparada pel món laboral potser és el millor, a més, no m'agraden les ciències, sóc més de lletres.
Però tinc molta por de començar en una classe sense amics perquè ja he passat èpoques molt dolentes sola a primària. El batxillerat si el faig segurament seria en el mateix centre d'ara perquè així tinc plaça segura, però la part dolenta és que ja tothom em coneix i no crec que s'em acosti ningú. Crec que estaré molt sola i els professors de batxillerat no crec que m'ajudin tant com els de la ESO. Potser sóc només un número per ells i no em presten atenció, i no vull, perquè jo encara em sento com una nena.
Pensar que la meva tutora d'ara no hi serà i que no tornaré a estar més a les classes d'ESO em fa estar aterrida. I tampoc sé si la pressió del batxillerat la podré superar. Ni si trobaré algú per fer el TDR, perquè a la meva escola es fa en parelles.
Veig el futur borrós i sento molt de vertigen, no em veig encara com a adulta. A més, aquest estiu sento que serà molt trist i sentiré com un buit de saber que ja no tornaré a l'ESO. Estaré buida per dins i m'avorriré molt, no sabré què fer, cada dia serà el mateix. Estaré amb la meva família i segur que farem coses, però també m'avorriré molt i no sabré què fer en molts moments. Ara a setmana santa ja sento una mica de buit, ahir no podia parar de plorar perquè sentia que estaria aquests 10 dies molt malament. No vull escriure a la meva tutora ara perquè està de vacances. Jo he estat molt feliç aquest any al cole i a casa fins que he fet els 16. No tinc ningú amb qui quedar, les meves amigues no surten i per això a setmana santa i a l'estiu em sento tan sola, els dies de cole estudio i per això no em sento així. Acostar-me a gent nova és difícil per mi i quan algun cop ho he fet s'han rigut de mi allà davant perquè "sóc diferent".
Faig classes de piano, però a part d'això res, només em relaciono amb gent de la meva edat quan vaig a l'institut i són sempre les dues mateixes persones. No vull anar a casals, de petita els vaig odiar i ho vaig passar també malament, ja porto uns 4 anys sense fer res d'això a l'estiu, però m'he oblidat del que feia per passar el temps l'estiu passat o l'altre. Les colònies i aquestes coses no són per mi, sempre ho he passat malament i ara tinc 16 anys però em sento com si en tingués 12 o 10 fins i tot. Tinc molta por de tot i no m'imagino de gran, no sé què vull fer ni què aspiro a la vida, només ser que no vull que s'acabi aquest curs. Voldria disfrutar del que queda però tinc una pena molt gran a dins que no em deixa. Si l'any que ve estic sola i començo a suspendre amb tota la pressió del món no podré més. A més, quan acabi batxillerat qué? Què faré? No tinc ni idea. Només vull que algú m'abaraçi i em digui que tot estarà bé. Tinc por que l'estiu sigui horrorós i de no poder abraçar mai més a la meva tutora ni veure la meva classe de 4rt. Tothom està content per les vacances però jo ara mateix preferiria anar al cole. Em fan por els canvis i em costa molt deixar les coses enrere, sóc molt sensible i crec que la crueltat del món em destrossarà, només vull ser una nena i seguir jugant sense preocupacions. No em crec que mai més els meus pares m'agafaran de la mà pel carrer, em portatan la motxilla, ni m'afagaran en braços.
Estic plena de por i perduda, tampoc sé al 100% si hauria de fer batxillerat. No sé si coneixaré a gent a batxi o si estaré sola i fatal. Ni què faré durant tot l'estiu. No sé com fer que s'en vagi tota aquesta pena que tinc al pit i la por. He oblidat qui sóc i no sé si podré viure alegre aquest últim trimestre. És com una cirsis existencial. Mai m'havia sentit així. Sento escriure tant, però no sé com resumir-ho. Les preguntes que vull fer suposo que són : Què faig per saber qui vull ser? Com em trec aquesta pena de que l'ESO s'acaba? Com elimino la por a batxillerat? Com puc començar el nou curs tranquila i conèixer a gent? Què faig per passar l'estiu mínimament bé? Com supero no estar més amb la meva tutora i els professors i companys d'ara? Estic segura al 100% de fer batxillerat? Podré amb tota la pressió? I què passarà quan acabi batxi? És normal que tingui tanta por? Com em puc fer gran tranquila i ser una adulta feliç?
Si heu arribat fins aquí us dono les gràcies perquè he escrit molt i sóc molt pesada, però escriure també m'ajuda. Suposo que més o menys és això el que volia dir, sé que és normal passar per moments difícils a l'adolescència però crec que el meu problema és greu de veritat. I també crec que sento les coses amb més intensitat que la gent que m'envolta, però això seria un altre tema. Gràcies per llegir-me.
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 02/04/2024 11:02
Hola!

Gràcies per escriure'ns i confiar en nosaltres! Intentarem ajudar-te responent les teves preguntes, tot i que sabem que escriure-les ja t'haurà ajudat moltíssim!

Què faig per saber qui vull ser? 
És probable que no ho tinguis clar durant molt de temps, la majoria de persones anem canviant i reajustant els nostres valors en funció del que anem vivint. I, segurament, això és la vida: adaptar-se. 
Potser per tu és molt difícil imaginar-te d'aquí 5 anys, però... i si t'imagines d'aquí 2 anys? Què t'agradaria fer? Què voldries fer diferent? 

Com em trec aquesta pena de que l'ESO s'acaba? 
Acceptant que sents aquesta pena per aquest final d'etapa. No te la podràs treure de forma màgica, sinó que cal que la sentis i la tinguis present. Amb el temps la convertiràs en nostàlgia i la nostàlgia és molt agradable de sentir ;)

Com elimino la por a batxillerat? 
Acceptant el repte, acceptant l'emoció i sentint-la. És natural que un canvi d'etapa ens provoqui aquest neguit. I és sa que sigui així. 
Tot i així, també et direm que el batxillerat està pensat de tal manera que sigui una evolució del que s'ha viscut a la secundària. És a dir, que tot i que potser hi ha un salt, aquest salt té en compte les característiques dels alumnes i el seu bagatge. 
En comptes de fer-lo gran, fes-lo petit. Classe a classe, dia a dia i setmana a setmana. Llavors podràs tenir visió trimestral i, sense adonar-te'n hauràs acabat el primer curs. 

Com puc començar el nou curs tranquila i conèixer a gent? 
Centra't en buscar alguna mirada de complicitat els primers dies. Malgrat que sigui el mateix institut, hi haurà persones noves i també persones que ja no hi seran. I aquest canvi també farà que hi hagi un canvi de dinàmiques dins l'aula, ja veuràs!
I confia en el professorat.

Què faig per passar l'estiu mínimament bé? 
Intenta no anticipar. Posa't 3 objectius durant l'estiu i organitza els teus dies per aconseguir-los. Només centra't en aquests 2-3 mesos. A finals d'agost ja pensaràs en l'inici de curs. 

Com supero no estar més amb la meva tutora i els professors i companys d'ara? 
Escriu. Buida tot el que sents i deixa que les teves emocions surtin. És bonic el que estàs sentint. 

Estic segura al 100% de fer batxillerat? 
No. Però dedicaràs el primer curs a descobrir-ho. Si et fa sentir prou bé i prou capaç, continuaràs. Difícilment podrem prendre una decisió amb un 100% de seguretat. 

Podré amb tota la pressió? 
Sí. L'aniràs travessant. Amb setmanes que semblaran eternes i d'altres que et veuràs més capaç i resolutiva. I miraràs enrere i quedaràs parada del que has aconseguit! ;)

I què passarà quan acabi batxi? 
Doncs tocarà escollir quin camí et ve de gust agafar. Jugant a descobrir si vols fer un grau, un cicle formatiu o entrar al món laboral. I durant uns mesos faràs de detectiu de les teves pròpies passes, observant i investigant com et fa sentir el camí que has pres. 
I sabent que sempre com pots canviar de rumb. 

És normal que tingui tanta por? 
Sembla que ets una persona amb molta sensibilitat i això fa que puguis viure totes les emocions de manera molt intensa. Així que... Sí, és natural que visquis aquest canvi amb aquesta por. I t'acompanyarem. 

Com em puc fer gran tranquila i ser una adulta feliç?
No hi ha cap solució màgica. També en l'adultesa es tenen pors i es viuen les decisions com si fos un abisme! i... un cop hi has passat, ja no sembla tan bèstia!
Així que, respira fons, recorda que estàs preparada i a gaudir del procés!

I, si finalment, tens la sensació que estàs desbordada i que necessites ajuda professional, demana-la! Veuràs que els de casa t'ho posaran fàcil!

Una abraçada molt forta!!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: