Confusió i època rara amb la meva nòvia

Hola!
A veure la cosa és que porto uns dies super confosa, us vaig a posar en context: tinc nòvia des de fa gairebé quatre mesos. Començar a sortir va ser una gran cosa , em vaig enamorar molt i sabia que ella també estava molt enamorada. A més, va significar molt per mi perquè ella em va ajudar a sortir de l'armari i sentir-me més segura. Els primers dos mesos han sigut super intensos, quedàvem moltíssim, estàvem super unides i quan no ens veiem ens escrivíem constantment. Últimament la situació ha canviat: ens veiem a l'institut, però estem amb el grup d'amigues i és com si...és com si indirectament haguessim fet uns "codis" per estar a l'institut, no sé si m'explico. O sigui casi no ens fem petons, i parlem, però no tenim converses molt llargues i sempre acabem parlant del mateix: què tal els exàmens, com ha anat tal classe...
Obviament fora de l'institut estem diferents, més connectades i tal, però últimament tampoc quedem tant: abans quedavem cada cap de setmana i fins i tot entre setmana, i ara mai quedem entre setmana i sí que intentem quedar al cap de setmana però és com que si no quedem, no passa res. També he notat que en aquestes coses li dono més importància jo, suposo que perquè soc més romàntica i tal. Sobre aquest tema, ja tinc assimilat que ella té una altra manera d'estimar, com més tranquil·la, i ho respecto. Però això sumat a l'estranya rutina a la que ens hem adaptat (a nivell de relació, dic), que jo he passat per una mala ratxa fa poc i que ella ha estat molt centrada en la feina de l'insti i tal....fua no ens ha anat bé. A més, cada dos per tres tinc la sensació que ella està molt sosa i que jo estic carinyosa i feliç però que m'he adaptat a la seva manera ser. Fua perdó pel rotllo, potser no s'ha entès res, però és que estic molt confosa i no sé què pensar. És que no és que estiguem passant una mala ratxa, només és que la relació s'està tornant com avorrida. La meva mare diu que això és normal si portem un temps, però no sé com gestionar-ho, no sé si com parlar amb ella sobre això, perquè sé que ho he de fer però no sé com fer-ho (no és que no m'atreveixi, és que no sé com entrar-li) i a més sé que si li dic es sorprendrà perquè crec que ella no sent això, o sigui pensa que està tot normal, perquè ella té una manera diferent de sentir les coses.
A aquest problema s'hi suma una altra cosa: hi ha un noi de la classe amb qui vaig tenir un crush fort abans d'estar amb ella, però era només atracció física. La cosa és que com se'm notava que m'agradava , jugava amb mi, estava tot el dia tirant-me la canya i quan el deixava de mirar passava de mi. Fa poc el molt imbècil m'està tornant a tirar la canya tot i saber que tinc nòvia, com si intentés provocar-me o algo. A mi no m'agrada, de fet em fa fàstic com a persona, però aquests últims dies estic tornant a tenir les fantasies amb ell que tenia principi de curs: lio i sexe simplement. Quan les tinc no sento res, però em poso i m'espanto de mi mateixa perquè tinc nòvia, una noia preciosa que estimo moltíssim.

Perdó per tot l'embolic però necessitava escriure això, estimo molt a la meva nòvia i m'imagino estant amb ella molts anys.
Gràcies!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!