Hola bonica!
No saps el mal que ens ha fet llegir la teva consulta. No és just que hi hagi persones que estiguin vivint amb aquest patiment a sobre. I ens fa molt mal i t'abracem molt fort des d'aquí.
El primer que ens apareix al cap és la reivindicació per poder demanar una baixa mèdica encara que estiguis estudiant! Si les persones adultes no podem treballar quan tenim algun trastorn mental (depressió, ansietat,...) per què creiem que els i les adolescents poden seguir amb el seu rendiment acadèmic?
Des d'aquí t'animem a fer dues coses per intentar regular tota aquesta situació:
- Pren el compromís amb tu mateixa de no autolesionar-te. És un compromís per tu i pel teu futur. És un compromís d'amor i cura cap a tu. Et mereixes sentir-te estimada i tu pots estimar-te.
- Intenta reduir les expectatives en quan als estudis. Redueix els objectius: només assistència a classe, estudiar per a "x" examens, fer els deures d'aquesta assignatura... (el que tu vulguis). Però no ho abarquis tot! Ara no pots i no és assumible. Guarda energia, no gastis l'energia que encara no tens.
Ara necessitaràs uns mesos per anar recuperant les piles, molt a poc a poc. I comparteix amb la teva psicòloga el teu malestar. Les indicacions que et dona t'ajuden? Creus que necessites més ajuda extra? Si sents que no n'hi ha prou, diga-ho! Hi ha més recursos per afrontar la depressió: més intensitat de sessions, psiquiatria, medicació, hospital de dia, ingrés hospitalari.... No deixis de demanar ajuda!
Nosaltres seguim aquí pel que necessitis, escriu-nos aviat per saber com estàs i quins passos has pogut fer.
Una abraçada plena d'energia i d'amor.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
