Hola!
Ostres el desamor... que dolorós que és i que difícil acceptar-lo...
Tot i que el nostre cervell està preparat per detectar els perills, no vol viure en el dolor, per això sempre intenta buscar aquell bri d'esperança o aquella il·lusió que el que està passant no és real.
I quan ens enamorem d'algú... ens passa això. Que ens costa moltíssim veure totes les senyals que ens diuen que no és un amor correspost, al contrari! Comencem a interpretar senyals insignificants com si fossin declaracions d'amor. I no és així.
Aquest pas és el més difícil: acceptar que l'altra persona no sent el mateix per nosaltres.
I pot ser dolorós.
I pot ser molt llarg...
Des d'aquí t'animem a fer una llista-recordatori que ell no sent el mateix que tu (pots demanar ajuda a les teves amistats). I recordar-ho quan tinguis un pensament d'esperança que potser ha canviat d'opinió.
I, mica en mica, si ets conscient que no és real, cada vegada el dolor serà menys intens... però poc a poc.
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
