Bon dia adolescents,
resulta que ja estic en l'universitat en un pis d'estudiants i estic començant a adentrarme en la vida adulta. Tinc parella, amics nous, surto de festa,... Estic en un bon moment de la meua vida.
El meu problema és que quan escolte alguna cançó o veig una palícula de la meva infantesa em pose a plorar com si estagués loca, amb llàgrimes gordes, durant molta estona fins que em fa molt de mal el cap. Avui m'ha passat perquè m'ha pegat per veure un capítol de "El jardín de los sueños" a Youtube, uns dels dibuixos que més mirava de menuda, i ara ho veig i no puc parar de plorar.El mateix em va passar amb "Charlie y la fábrica de chocolate". El dia que vaig complir 18 també em vaig tirar tot lo dia plorant, sense la meua família, perquè estan lluny de la uni i el meu pis. No sé, plore molt quan recorde la meva infantesa, abans era més polida, més neta i despreocupada, i uns dibuixos tan simples com el jardín de los sueños eren suficients per ser feliç.
Em preocupa plorar tant, perquè aquest juliol vaig a un concert de dos dies del meu grup preferit que escoltava des dels 7 anys, i no em vull tirar tot el concert plorant enlloc de gaudint de la música.
Què puc fer? Això és normal?
Moltes gràcies, besos.
Laura Centellas Data: 12/02/2024 15:08
Hola!
Ostres, doncs és molt sa poder emocionar-se i plorar!!
Intenta no viure-ho des del malestar sinó des de l'emoció, la nostàlgia i la tendresa. No sabem si aquest plor té a veure amb la pèrdua de la infantesa i l'entrada a l'etapa adulta (Sovint és una de les crisis vitals per les que passem) o si està relacionat amb algun fet concret de la teva infantesa.
Si vols, torna'ns a escriure per acabar-nos de donar més detalls sobre aquest sentiment que t'inunda en connectar amb la teva infantesa ;)
Nosaltres seguim aquí pel que necessitis.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
