Hola, moltes gràcies per escriure'ns. Heu provat de parlar-ho amb ella?, és possible parlar-ho amb ella?, si ho és, creieu que podeu convèncer-la de què ho expliquis ella. Aquesta seria la millor opció, tot i que no sempre és possible. Si veieu que això no és possible, us recomano que qui ho tingui més confiança parli amb ella i li expliqui tot el que veieu i creieu que pot estar passant. Amb tots els detalls perquè pugui entendre bé què està passant. Finalment, si penseu que potser no us escoltarà o no li donarà importància, potser és una bona opció parlar-ho abans amb el tutor de la vostra amiga perquè ell/a pugui observar i comunicar-ho a la família. A vegades, malauradament, que ho expliqui un adult fa que l'altre adult hi posi més consciència i entengui millor la possible gravetat. El que està clar és que cal explicar-ho i implicar a una persona adulta perquè la puguin ajudar. Penseu que esteu fent el millor per ella, i, tot i que en un primer moment potser s'enfadarà, us estarà molt agraïda per haver evitat que caigués en aquesta malaltia o que en sortís com més aviat millor. Moltes gràcies per explicar-nos-ho, una abraçada molt forta!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
