Hola! Crec que la consulta serà llarga, però em trobo en una situació que em preocupa i no sé a qui més acudir. L’any passat vaig coneixer a una noia una anys més gran que jo. Jo feia segon de batxillerat i ella tenia al voltant dels 24. Vam encaixar molt bé. De tant en tant fumàvem herba però res rutinari. Un dia em va presentar als seus amics. Era gent de la seva edat que consumia tot tipus de substàncies drogoaddictives. Jo ja havia probat la cocA i ella me’n van oferir . Amb el temps vam seguir quedant, tant ella i jo (vam començar a sortir), com amb els seus amics. I per tant, vam seguir consumint tot tipus de coses, fins heroína injectada. En aquest procés vaig anar decaient. A vegades no dormía perque estavem tota la nit fora i arribava a classe sota els efectes de drogues. Hi ha un professor amb que ens coneixem fa temps i m’havia ajudat anteriorment amb altres problemes, ell es va adornar del meu estrany comportament i vam parlar-ne. Em va portar un seguiment de la situació ja que n’enten del tema, encara que no sigui un professional, em va salvar. (Faig un parèntesis per explicar que aquest problema no es podia derivar a casa perquè la situació amb els meus pares no ho permet, es a dir no hi havia opció q aquest professor els contactés). Amb la seva ajuda i la meva voluntat (i molts plors, discussions i enfados), vaig deixar la noia i vaig tallar el contacte amb ella i per tant amb les drogues , ja que l’única font de consum que tenia era ella i els seus amics. Vaig acabar el curs prou bé. A l’estiu ens vam veure un parell de cops peruqe vaig tindre una recaiguda en un tca que creia superat i vaig acabar caient també en allò de nou. Vaig començar la universitat als estats units a nova York i aquí he seguit amb els hàbits , ja que en aquesta ciutat les drogues estan molt a l’abast. No ho sap ningú (tret de les persones amb qui consumeixo aquí) i no se que fer perquè estic començant a sentir que per primer cop les drogues tenen control sobre mi. No vull dir a cap amistat perquè se que els va fer mal veurem malament i estant tant lluny no poden fer res. Com ja he dit els meus pares no poden saber ho (no per caprici meu, es un motiu de mes que no puc mencionar). I el amb el professor hi parlo de tant en tant però va confiar en mi i no el vull decebre, a mes també està lluny i només el perdonaria en va. No se si podeu ajudar-me o soc una causa perduda.
Laura Centellas Data: 15/02/2024 13:19
Hola!
Primer de tot, gràcies per compartir de manera tan honesta tot el que et passa!
Amb tot el que ens expliques podem veure que estàs passant una temporada força complicada i t'animem a buscar ajuda i suport del teu entorn. Un TCA i una addicció no son quelcom fàcil de portar de manera individual i el suport de les amistats i persones de l'entorn és molt necessari.
No estàs decebent a ningú, ni molt menys al teu professor. De fet, segur que agraïrà que siguis sincera i acudeixis a ell ara que ho tornes a necessitar.
Respectem perfectament que no ho vulguis comunicar a la família, però és molt important que busquis dos tipus d'ajuda:
- Ajuda professional per poder treballar l'addicció i el TCA.
- Suport de l'entorn: recuperar amistats que son cuidadores i que et poden ajudar.
Sabem que la distància ho pot dificultar tot, però si ens has escrit és perquè necessites l'empenta per fer el pas i demanar ajuda.
Des d'aquí et podem recomanar aquests espais professionals gratuïts:
- Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. El telèfon és 93 454 91 09.
