- Any: 2005 Comarca: Baix Llobregat
Data: 29/01/24 00:48
No sé que fer, no puc més
Ho tinc tot molt acumulat, a veure pas a pas.
Els meus pares no m'estimen, m'ho han deixat molt clar al llarg de la meva vida, ells només estimen a ma germana petita qui per alguna raó te permís per pegarme i tractar-me fatal mentre jo com digui la paraula més simple ja estic castigada.
D'amistats no parlem perquè en tinc poques i restant i la veritat crec que els farà un favor desapareixent ja.
El que era el meu novio fins fa dos setmanes, que tampoc es que ho haguem deixat pero ens estem donant un temps per la seva salut mental... bueno ha deixat de demostrar el que sentia per mi pero segons ell segueix sentint-ho, però clar era relació a distancia i al final si no demostra res això ja es la gota que omple el got. Avui ja li he dit o em demostres el que sents o jo aquí no puc continuar, el problema és que a mi em costa moltíssim estimar i a ell l'estimo i odio les promeses i ell sabent-ho les feia dient que no les trencaria... així que com de debò no m'estimi com per lluitar per mi jo em moro.
La meva persona preferida en aquest món, el meu avi, va morir fa uns anys, era a qui jo més estimava i qui més m'estimava, en segona posició la meva àvia que te demència i gaire bé només dorm pero a mi si em reconeix, només a mi, i si la perdo a ella ja no podré més.
I finalment el tema més insoportable fa ja 3 anys que pateixo alguna malaltia o més d'una no se sap, però em causa dolors insuportables que no hi ha forma de evitar i els metges no saben que es i es agobiant perquè l'únic que sé es que deu ser una malaltia rara, i que podrien no tenir cura encara.
Així que ja no se que fer, de vegades penso que la millor opció és acabar amb tot això i ja perquè vull dir, clar que m'esperen moltes coses a la vida pero un cop morta ni tan sols les recordaré si les he fetes o no així que que més dona?
Laura Centellas Data: 31/01/2024 15:57
Hola bonica,
Ens sap molt greu llegir consultes com les teves... no és just que estiguis vivint tot aquest patiment.
Ens vas explicant tot el que et preocupa punt per punt i nosaltres detectem que aquesta malaltia que et produeix tant dolor, pot explicar una mica tot el malestar que sents. El dolor pot arribar a ser insuportable i és complicat veure la vida "de rosa" quan tens tan malestar. Hi ha cap tractament que t'alleugi una mica?
Partint d'això de base, és probable que aquesta ruptura o separació de la teva parella t'hagi provocat tot aquest daltabaix emocional. Les ruptures son doloroses i la necessitat de sentir-nos estimats fa que davant la ruptura apareguin totes les vulnerabilitats.
El dol pels teus avis tampoc ajuda al teu benestar emocional. Els avis ens poden fer sentir especials i estimats. I tu tens aquesta sort. El teu avi i la teva àvia t'han estimat amb bogeria i t'ho han demostrat. Quin regal més bonic t'han deixat!
I amb la teva família... doncs potser hauràs de parlar amb els teus pares i fer-los saber tot aquest malestar. Potser els pots demanar ajuda professional i que trobis un espai on buidar tot aquest dolor i trobar els elements que et vagin reparant.
Estàs vivint una temporada complicada, però la vida no sempre és així. De veritat. Nosaltres seguim aquí, sempre que ho necessitis.
Ens tornes a escriure per saber com estàs?
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
