Hola, aquest any he estat d'Erasmus i allà vaig conèixer a un noi. La nostra relació va començar perquè érem veïns, ens veiem a tota hora i una cosa va portar a l'altra i he viscut el meu Erasmus pràcticament amb ell perquè encara que jo eixia amb les meves amistats i feia coses a part, a les nits dormíem junts, fèiem coses de parella... Quan vam començar a cardar i la cosa semblava que era seriosa jo sempre li deia que el que teníem era una cosa de pocs mesos, que tan prompte com jo marxés, tot s'acabaria. La cosa és que no ha sigut així, sé que pot semblar molt precipitat, però jo estic enamorada d'ell i encara que la nostra relació hagi durat pocs mesos, va ser molt intensa i no m'imagino la vida sense ell al meu costat. En una conversa que vam tenir vam acordar que quan jo tornés a Espanya, nosaltres continuaríem amb les nostres vides. Jo vaig accedir a això i ara estic penedida perquè penso a tota hora en el que teníem. Quan jo vaig marxar a finals de desembre, em va acomiadar en l'estació i ja no l'he tornat a veure. Des d'aquell dia alguna cosa em troba a faltar i encara que vam continuar xarrant uns dies després de jo tornar a Espanya, vaig deixar de xarrar-li perquè sentia que si jo no feia el pas, ell no ho feia. Li vaig parlar pocs dies després (li vaig dir que el trobava molt a faltar i que l'estimava) mentre estava de festa la nit de Nadal i ell soles va reaccionar al meu missatge amb un cor.
Estic destrossada perquè hem hagut de deixar el que teníem per la distància perquè encara som joves i jo tampoc he acabat la carrera com per a marxar a viure al seu país, a més a més ell té 19 anys i allà on viu és molt comú fer un any sabàtic, per tant, ell encara està en primer de carrera. No sé què fer, perquè no aconsegueixo continuar la meva vida, no n'hi ha cap dia que em llevi del llit i que no pensi en ell, en ell amb altra xica, en ell vivint la seva vida sense mi. Vaig fer bé en estar d'acord de no xarrar-nos més? Passarà aquest patiment?
Gràcies per llegir-me.
Laura Centellas Data: 05/02/2024 09:25
Hola!
Uff.... una ruptura com aquesta pot ser molt dolorosa, perquè, pel que expliques, entre vosaltres estaveu bé i la relació era bonica.
És cert que una relació a distància és complicada i cal molta implicació per part de les dues persones. Cal molta energia, molta confiança i us pactes molt clars. No sabem si estaveu disposats a aquest esforç per mantenir el que teníeu.
El que sembla és que tu estàs patint molt amb la ruptura i potser necessites una conversa amb ell per poder parlar-ho millor, des de la distància.
El primer pas és que tu tinguis clar que la ruptura és el millor per tu. I llavors ja passarem tot el dolor que s'hagi de passar.
I aquí ve la pregunta: "la ruptura és el que necessites?".
Torna'ns a escriure, nosaltres som aquí!
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
