Em sento impotent

Hola, la meva millor amiga té un TCA bastant greu i l'he viscut bastant de aprop. La cosa és que la setmana passada vam anar d'esquiada i amb tant esforç físic i ningú que hi estigués gaire pendent va acabar perdent el coneixement per una baixada de sucre bastant forta. Ja li havia passat molts molts cops amb mi i la seva família i a l'institut i ja s'habiem que li baixava la tensió i que haviem de fer. La cosa és que aquell cop no era igual. Ja ser molt més fort i no tornava en si i va acabar a l'hospital. Ho vaig passar bastant malament i em vaig espantar molt.
Ja vam tornar d'esquiada i m'ha dit que creu que està tenint una recaiguda bastant forta, i que no ho pensava dir a ningú, perque se sentia millor podent fer veure que no passa res i que no li treguin el control sobre com es veu. Diu que no li digui a ningú perque tampoc podré fer res sobre com es veu i per tant en fer-la sentir millor. No sé què fer perquè em sap molt de greu que no es vegi gens bé ni que no pugui ajudar-la en res però tampoc sé que no puc callar-ho perque és una cosa important que hauria d'avisar. No sé què fer. Tampoc no se com he d'actuar. No vull fer com que el tema no té importància perquè si que en té, però si dic alguna cosa em fa por que no s'ho prengui bé o que es pensa que vaig també contra ella. Puc fer-hi alguna cosa?

Hola, moltes gràcies per escriure'ns. Ens expliques que la teva amiga està patint un TCA. En primer lloc, pensa que poder accedir a un tractament especialitzat és essencial per poder recuperar-se d'un TCA. Desconec si ella hi ha pogut accedir, si no, seria important que pogués fer-ho. També ens expliques que no tothom sap com està i que a casa no explica tot el que li està passant. Si tu veus que això no permet que es recuperi i per molt que ella no ho vulgui, has d'explicar-ho a la seva família perquè la puguin ajudar millor. Pensa que els TCA són malalties que a vegades fan que la persona qui els pateix no sigui conscient del que li passa i sembla que no vulgui que l'ajudin. És al contrari, necessiten ajuda i en un futur t'agrairà que hagis estat pendent d'ella i t'hagis preocupat del que li passava (explicant-ho si fes falta als seus adults de referència). Pensa que pots parlar-ho amb ella i explicar-li que la veus patint, te l'estimes molt i no vols que aquesta situació vagi a pitjor, que ho has d'explicar i entens que s'enfadi, però que ho fas per ella. Pot ser que no ho rebi bé o que en un primer moment pensi que vas en contra seva, però segur que quan s'adoni que vols ajudar-la i que ho has fet per ella valorarà moltíssim que hagis pres aquesta decisió. Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres, que ho hagis fet demostra que ets una molt bona amiga. Una abraçada molt forta!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!