No se que fer amb res i tot en general :(

hola. Avans de res moltes gracies per tota la feina que feu.
Desde fa uns anys (6 mes o menys) no estic el que es diu bé. Hi han moments pitjors i millors com a totes les vides, pero el que pasa es que els moments dolents mai els puc portar gens be i em deixen fatal. No acostumo a parlar les coses amb ningu, no trobo la suficient confiança o total tranquilitat per poder parlar. Perque si dic el que penso em fa por que algu que conegui als meus pares lis digui. No es que em porti fatal amb els meus pares pero si que no tinc gaire confiança amb ells, i no vull preocuparlos perque sificients coses tenen ells ja com per tenir mes coses per les que preocupar-se. I altres amics quan lis intento explicar el que em pasa em diuen que a ells lis pasa que lis pasa pitjor i en comptes d'escoltar nomes es centren en explicar-me la seva vida i al final no puc explicar-lis gairebe res.
Porto temps que m'agovio molt, em paso tremolant molta part del temps, neecesito estar en moviment i mes coses. A l'insti em van dir que era ansietat que es pasaria quan em relaxes, pero ja porto temps aixi on em pasa cada dia. I crec que es del mateix agobi no tinc gens de gana, no aconsegueixo gairebe menjar res, i en poc mes de un mes he perdut dos talles de pantalo i no es que em vegi malament fisicament, a veure no m'agrada el meu fisic, pero no he deixat de menjar per aixo, es que l'agobi em treu la gana. I clar, a l'hora del pati hi ha una companya de clase que es queda tota l'estona amb mi perque vol que mengi i esque no puc. Ho intento pero em dona molt de fastic el menjar quan estic tant agobiada. I no se que fer amb aixo, perque m'estic acostumant a menjar ho minim pero no amb la intenció d'aprimar-me.
l'altre dia vaig sortir de clase perque necesitava que em dones l'aire i mourem una mica, i quan vaig sortir em vaig creuar a una profe i vam estar parlant sobre la vida una mica i em va dir de que un dia anes a l'orientadora psicologa del cole per parlar amb ella i mirar si m'han d'adaptar alguna cosa i aixo. La cosa es que em fa por parlar amb ella i no se si realment vull, perque no la conec de res i explicar-li gairebe de tot a una dona que no se qui es em fa molt de respecte. I tinc la sensació que no sabre per on començar, ni que explicar-li, i m'atavalare parlant.
No se que fer amb tot en general.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!