Adicció?

Hola, us escric per comentar-vos una cosa que fa un temps que m'angoixa i és que crec que podria tenir una "adicció" al sucre, en concret els aliments menys saludables.
El problema és que des de petita, a casa meva sempre he menjat bastant sucre i tal, però com soc una persona bastant activa, mai m'ha afectat a la salut, però des de fa un temps he intentat deixar de consumir tant i, tot i que he reduït molt la quantitat, últimament sento que no puc evitar menjar-ne.
O sigui quan vaig intentar deixar-ho al principi sí que és veritat que m'angoixava una mica però no massa. Però ara aquesta angoixa ha augmentat i sento com si fos una adicció. A més, el problema és que intento no menjar-ne i aleshores començo també a pensar de deixar de menjar en general i és un pensament molt estressant que està tot el dia al meu cap.
Moltes gràcies per escoltar-me.

Hola, gràcies per escriure'ns. Ens expliques que després de canviar alguns hàbits d'alimentació com reduir la ingesta de sucre, has començat a viure certa angoixa i malestar, sobretot quan aquesta sensació de no poder evitar menjar-ne ha anat acompanyada de pensaments de deixar de menjar en general. En primer lloc, pensa que, quan estem acostumats a menjar d'una manera concreta i intentem incorporar canvis molt grans d'un dia per l'altre, pot ser que apareguin pensaments i sentiments complexos de gestionar. Prohibir-se un aliment MAI és la solució a res. Es pot reduir i intentar incorporar altres aliments, però cal fugir del control i l'obsessió de, per exemple, menjar com menys sucre millor. De fet, caldria molta més informació per donar-te unes indicacions nutricionals. T'aconsello que pel que respecte a això i si vols millorar els teus hàbits de salut, visitis a una persona nutricionista o dietista experta que pugui analitzar el cas i donar-te unes pautes i consells adients i adaptats. Pel que fa a l'angoixa que comentes, tingues en compte que no es tracta de no menjar-ne i sentir culpa o castigar-te per voler fer-ho. Cal entendre l'alimentació saludable com quelcom global on gaudir del que mengem és essencial, tenir una bona relació amb el menjar, no sentir culpa o remordiment també ho és. Pensa també que, que hagis començat a pensar de deixar de menjar en general, és un senyal que aquesta situació se'ns en pot anar de les mans i és molt important que puguis parlar-ho amb alguna persona adulta, de confiança, que et pugui recolzar, ajudar i acompanyar a veure els especialistes necessaris perquè aquests canvis d'hàbits de salut els puguem incorporar sense que això afecti ni a la teva salut física, ni, sobretot, a la mental. Però sobretot recorda que parlar-ho com ho has fet aquí, demanant ajuda és el que ens pot facilitar trobar una solució el més ràpid possible. T'animo que ho expliquis a algú proper qui pugui ajudar-te i, si ens necessites per explicar-ho a casa o vols parlar-ne més detingudament, et deixo el telèfon de l'entitat (93 454 91 09). Esperem la teva trucada. Moltes gràcies i una abraçada!

--



La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!