Fantasies

Bon dia, moltes gràcies per la tasca que feu ací al consultori!
Mireu jo soc una noia que no sorgeix de festa, no m'agraden les multituds i coneixer a gent nova m'agobia.
Però jo sempre he tingut les coses clares, sé de q vullc treballar però ultimament desitje tindre novia.
Sé que és algo normal per la meua edat i les hormones i sé que preferisc tindre una bona relació que 3 o 4 relacions de una nit, esporadiques q diuen. A més jo em conec i sé q aixo de enrollarme en una tia q no conec no magradaria.
Però em costa perquè jo sóc molt romantica i llisc noveles romantiques on m'imagine q soc una de les protes, desitjaria algún dia viure una novela d'amor, i de vegades em submergeix en les meues fantasies.
I sé q està be fantasejar pq jo sempre ho distingeix i ho se separar de la realitat. Però últimament estic moooolt fantasiosa, i cada vega mes me nadone q vullc tindre parella.
En canvi, em dona rabia pq no vullc forçar res i jo sempre he pensat q l'amor romantic no el busques, el trobes.
Se q no pasaria res si no trobara parella i em quedara sola romanticament, però ho voldria experimentar, pero a la vegada vullc q siga com en les pelis q se q acaba tot be.
La indecisió i la falta de control em posa moolt nerviosa, per aixo crec q no tindre novia mai, pq per a començar una relació has d'atrevir-te i tal però no em crec capaç de fer això. A més se'm dona molt mal pillar indirectes.
Sempre fantaseje q es la xica la q se llança a piropejarme però se q en la realitat cal lluitar pel q vols, no esperarte a l'altra persona.
Com veus tinc les coses clares, però el q no entenc és pq desitje tindre novia sabent q aixo ve al seu temps i pq a la vega tinc por de començar una relació romantica i tb tinc por de no experimentarho mai en la vida??
A més últimament, m'imagine q sera la pubertat o algo, quan llisc fanfics, es a dir histories romantiques amb el lector i un famos/personatje ficti, cada vega em submergeix més en la historia i se q es pq desitjaria viure eixa relació amb eixos moments inicials.
Eixos moments inicials de por, dubtes... però on els 2 protes se queden completament enamorats i a poc a poc van edificant la seua relació i saps q poden confiar absolutament en ells, a mes de q el sexe es genial.
En fi, per una part m'agradaria tindreuna relació però per l'altra no! I no se pq tinc aquest lio en el cap quan jo sempre he tingut les coses clares. Es mes un anhel q tinc i se q vindra la xica adeciada en el moment adecuat pero voldria saber quan i qui.
Aixi no em calfaria tant el cap, i sabria si es la adecuada o no vaig a tindre una adecuada mai en la vida, aixi em quedaria mes tranquila.
Pero em cabreja pensar en aixo pq son coses per a mi prou superficials i no entenc pq pense en aixo, quan jo ja tinc una bona familia i bons amics.
Pq en el fons se q la imatge de amor romantic de les pelis es mentida pero magradaria viure algo daixo.
Moltes gràcies i disculpeu les molèsties.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!