Piscina

Hola,
A la meva escola sempre s'ha fet l'activitat de fer piscina durant 6 o 7 setmanes, des de primer de primària fins a 4rt d'ESO. Quan era petita ja ho passava malament, perquè tot i que m'agrada caminar i moure'm, els esports no són el meu fort. Educació física sempre m'ha portat problemes, però quan era petita tenia amics que tenien característiques semblants a mi i no ho patia tant, també suposo perquè els nens no et jutgen tant. A l'ESO he patit més, sobretot perquè nens de la meva classe eren desagradables amb mi, tant que quan a primer d'eso ens van comunicar que fariem piscina se'm va caure el món a sobre. Per sort (entre cometes) vaig agafar un constipat molt fort que em va provocar sinusitis i el metge em va dir que millor no anés a la piscina. Són dues hores seguides a la setmana i jo hi havia d'anar igualment encara que no entrés a l'aigua, no hi vaig anar cap dia.
A segon d'Eso vaig haver de fer piscina en contra de la meva voluntat perquè òbviament ja no tenia sinusitis i el meu professor va dir als meus pares que seria bó per adaptar-me més a la classe. Ho vaig passar fatal, les nits abans no podia dormir, em marejava si hi pensava, la gent es reia de com em quedava el gorro i el banyador, arribava última a totes les curses pels carrils d'aigua, empassava aigua, tinc miopia i no veia bé quan em passaven una pilota a dins de l'aigua (no me la passaven casi mai, de totes maneres). Per mi era horrible, em sentia ridícula en tot moment, se'm queia el gorro, em feia por saltar del trampolí... Els dimecres a la nit tenia una sensació d'ansietat pel que m'esparava el dia següent. Ho deia als meus pares però deien que no era per tant.
A tercer d'Eso, per sort, es va cancel·lar (no sé perquè) la piscina i vam fer escalada a un centre, ho vaig passar molt millor, vaig tornar a tenir confiança, vaig fer dos amigues...
Però aquest any torna a haver piscina. Comença aquest dijous i no sé què fer. Si em pogués negar ho faria sense pensar-ho, però no puc, perquè si no ho faig suspendré la matèria. Vaig parlar amb la meva tutora a principis de curs de que em preocupava això de la piscina, que em va costar molt, però em va dir que ja ho comentariem més endavant perquè encara quedava molt. No he deixat de pensar-hi, però ara ja és insoportable, em nego a passar tot el que vaig passar a segon d'eso, però és que ho veig a venir. Els nens de la meva classe són molt cruels. No sé què he de fer, em sento perduda, els meus pares diuen que ho he de fer i el professor també, i ho hauré de fer per poder graduar-me, no sé què fer de veritat, no puc més. Queden dos dies i se m'humitegen els ulls només de pensar-ho.
Ja sé que no podeu fer res per ajudar-me, però és que estic desesperada. Fins a quin punt és lícit obligar a algú a ficar-se a l'aigua en contra de la seva voluntat perquè sinó no aprova? A les matèries com mates quan treus una nota a l'examen el professor t'ho dona discretament i tu decideixes si comparteixes la nota o no, el professor no diu en veu alta les notes, perquè a educació fisíca sí? És que em fa molta ràbia que just en això estiguis tan exposat i a les matèries que trec molt bones notes ningú s'entera. No sé què fer, tinc dos amigues a la classe que no faran piscina encara que suspenguin la matèria, els hi és igual, però jo no m'ho puc permetre perquè em vull graduar, tinc notes excel·lents en casi tot, no les puc deixar perdre per suspendre educació física.
De veritat que no sé què fer, no sé com frenar l'inevitable. És com un malson, no ha començar i ja vull que s'acabi. Siusplau digueu-me què faig... És que no sé què haig fer.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!