Ja no sé com fer-ho

Hola, bona tarda i bon any!
Estaria molt agraïda si m'ajudéssiu a veure clar i donar-me algun consell per a superar a una persona. M'agrada molt un noi, i estic segura de què m'he enamorat i molt, però ja no en vull més. El vaig conèixer fa anys i em vaig enamorar d'ell quan tenia 14 i ara que tinc 17 encara segueixo, però ja no suporto. Crec que mai havia obert tant el meu cor a algú, i a ell si s'ho vaig obrir. Li vaig donar tot el que jo pensava que podia donar, i el motiu principal no era perquè així jo li agradés. Si no perquè em feia feliç donar-li part dels meus sentiments encara que jo no li agradés. Amb el temps vaig assimilar-ho, però en el fons sempre volia que ell se sentís com jo o sigui que almenys li agradés.

Al principi no era així, però un dia va sorgir i li vaig començar a agradar, crec que va ser el moment en què més feliç em sentia. I és que no només jo ho veia, tothom em deia que em veia més feliç de costum i és que era veritat. Nosaltres dos estàvem feliços i n'estàvem tant que no volíem que s'acabés, i per això vam anar a poc a poc. Però potser tot era tan bonic que no podia durar molt de temps. Perquè és que així va acabar passant, quan menys m'ho esperava li va començar a agradar una altra noia també i volia estar amb ella i amb mi també (em va semblar una bogeria, perquè ell sempre deia que no era possible i havia passat). Em va destrossar molt, però segons ell jo era la noia que volia i em deia que passés el que passés no estaria amb ella i que no li tornaria a agradar. Ell sabia que em feriria molt. (no va acabar sent així)

Em sentia insegura, jo volia que els dos fóssim feliços i compartir els nostres sentiments i el nostre amor. Encara que a vegades em preguntava si de veritat ell no s'havia penedit de voler estar amb mi i ell deia que no. No va passar gaire i li vaig deixar d'agradar (se suposa que no estava tan segur del que ell sentia) Va ser molt dur per a mi, però em vaig convèncer que potser en algun moment de la nostra vida podria estar amb ell.

Va passar el temps, i una altra vegada quan menys m'ho esperava em va dir que aquella noia li havia començat a agradar. Aquesta vegada si em va destrossar molt, em sentia malament i és que no sé per què, però em sentia tan malament que només de recordar començava a plorar. Potser soc una egoista perquè volia ser jo la noia que li agradés, però és que ell em va dir que no em feriria i jo sé que no pots decidir qui et pot agradar. Però és que ell em va assegurar que aquella noia no seria res per ell.

En aquests moments, li agrada i és que si ell és feliç jo me n'alegro. No obstant això se suposa que és el meu millor amic, i crec que no m'entén. Li he explicat lo malament que m'he sentit i les respostes que em diu sempre em diu que hi ha més nois en el món, que el superi, que no és, per tant, que perquè em sento així, però sobretot a vegades em parla d'una manera que sento que no sé,, però em fa sentir trista.
M'ha demanat que el superi, i jo al principi no volia acceptar-ho, perquè esperava que en el fons ell volgués que no ho fes i em digués que potser en algun moment voldria tornar-ho a intentar. Però ja no puc més, m'ha ferit molt i és que ja no puc estimar-lo tant. No vull estar enamorada d'ell, només vull ser la seva millor amiga.
Si em podeu donar algun consell, estaria molt agraïda, perquè ja no puc sentir-me tan trista per un noi. Només vull ser feliç i tornar a ser jo, abans d'haver-me enamorat d'ell.
Moltes gràcies.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!