Holaaaa l'altre dia vaig fer una consulta on deia que era tonta. Torno per fer una altre consulta sobre un tema diferent. Abans de tot, MOLTISSÍMES GRÀCIES pel vostre temps oferint aquest servei i perdó per endavant per si escric massa o no s'enten gairebé el que vull dir perque normalment escric sense pensar i me'n vaig per les rambles molt sovint. En fi, aqui la consulta:
Suposo que una altre cosa que haafectat moltissím a la meva salut mental també ha estat la pèrdua de totes les meves amigues i el fet de que no he sapigut crear vinvles d'amistat significants durant el meu pas per la universitat. Sento que a part d'haver-ne quedat enrere pel que fa al tema estudis, també m'he quedat enrere pelq uef a al tema amistats, ja que 2 uniques amistats importants que he fet durant la eso i el batxillerat ja han passat pagina i ja no ens parlem casi. No hi ha ahgut cap discussió forta ni res, mes que el simple distanciament per estar en estapes diferents de la vida i tot i que hem intentat mantenir el contacte, els nostres calendaris no han ajudat gaire i hem acabat al punt de que ja no ens parlem. Es important ja que es tracten de les que jo considerava les meves millors amigues, una d'elles la coneixia des de que anava a la guarderia amb ella i em fa molt de mal el fet de que ja quasi no ens parlem i que quan ho fem ja no sigui com el que era abans. Es com si una cosa hagués canviat entre nosaltres i em fa molt de mal, perquè tot i que ho entenc (tenim vides diferents i a mesura que hem anat creixent hem anat assolint ideologies una mica contràries, sobretot perque ella es antifeminsita i això és una cosa que ens ha causat bastant de conflicte pero que tot i així, hem pogut superar i ens hem continuat parlant i quedant tot i que discutissim el tema) es com que no ho puc acabar d'entendre del tot.
Una de les coses que em costa entendre es el fet de que elles han creat noves amistats, van am gent nova, gent del seu entorn i queden amb altres persones, però jo no. Jo no he aocnseguit crear nous vincles o amistats, de fet, no he sortit mai de festa perquè mai he tingut a ningú amb qui sortir de festa. M'he perdut concerts xulos als que m'hagues encantat anar perquè no tenia a ingú amb qui anar i això també em fa molt de mal, perque a part dels estudis sento que no puc fer res mes per distreure'm. No puc fer allò de "estudio x aquest examen perquè després disfrutare d'una nit boja a Razz" perquè estudio per un examen, em va com el putu cul i després hem quedo sola a casa, i lo pitjor de tot es que per tal de que la meva ment no m'envii a la merda m'he tornat addicta a tiktok, adicta per una mica de dopamina instantània que no em faci pensar en lo sola que estic. Al mateix temps, això afecta a la meva capacitat d'antenció, afectant als meus estudis i contribuint a la meva "tontificació".
No sé què fer, sento que no encaixo amb la gent. Les meves amigues eren les meves amigues perque ho erem des de petites, no perquè tinguéssim alguna cosa en comú. Una altre cosa es que sento que no tinc cap cosa que em faci especial, cap interés particular ni les suficients habilitats socials per fer amics nous. Sempre m'he sentit com un NPC de la vida dels demés, mai he estat la protagonista de la meva pròpia vida perquè al que m'he dedicat al llarg de la meva vida era a tirar endavant però sense mirar, amb els ulls tancats, a tirar endavant perquè era el que s'esperava de mi. Ara miro i no veig res... Només veig a les persones del meu entorn fent la seva vida (cosa que trobo superbé perquè entenc que ja no necessito estar en la seva vida) però em miro a mi i em sento enrere respecte a les altres persones i em frusta moltissim.
Un altre problema que tinc (perdó per aquesta consulta sigui tant llarga, son les 3 de la matinada i no vull estudiar per als examens de gener i tinc el tiktok bloquejat i he pensat que escriure tot el que em passa m'ajudaria i si ho feia en un consultori on de veritat em poguessin donar algun consell, doncs encara millor) es que no puc escriure correus als meus professors. Em sento totalment incapaç d'escriure correus importants del tipo "he entrgat aquesta cosa tard perquè X" o de escriure coses importants per poder accedir a coses importants com ara un programa especial i et demanen "perque consideres que hauries de entrar en aquest programa x" i no se perquè, sempre he de demanar ajuda a la meva parella perquè escrigui els correus i les coses importants per a mi perquè em bloquejo de sobremanera i no ho entenc, fins al punt en el que em poso a plorar després. I això no es nomès amb les correus, cada cop que he de quedar en persona a soles amb algun professor per qualsevol motiu m'entra com una espècie d'angustia que no em deixa en pau i em bloqueja (res greu, no tinc pas cap crisis d'ansietat ni res) però si que fa que eviti moltes coses que m'haguessin donat mes oportunitats. Per exemple, aquesta situacio es precisament la raó per la qual mai he anat a una revisió d'exàmens ni a cap tutoria d'alguna assignatura dificil per evitar situacions aixis i sento que gràcies a això he perdut la oportunitat de crear vincles amb profes que m'haguessin agradat perque la seva assignatura estava xula i ara no tinc cap profe que em pugui escriure una carta de recomenació per a cap màster xulo i sense carta de recomenació i amb les notes que tinc, tinc por de que no entraré a cap master i que hauré perdut 4 anys de la meva vida per ser tonta.
Bueno, deixaré la consulta aixi perque considero que ha us he molestat massa i que tot i que no hagi escrit tots els meus problemes encara, crec que això ja es suficient per tot el que feu i no us vull posar molta feina tampoc. Agraeixo un altre cop que estigueu aqui i perdó per enviar-vos aquest parrafón.
PS: per aconseguir un psicòleg de la SS has d'estar molt malament oi? Es que m'he plantejat anar al psicòleg però no m'ho puc permetre actualment, a sobre que el fet de PARLAR amb una persona que no conec de res sobre els meus problemes em resultaria impossible. Es molt mes fàcil fer consultes com aquestes perque si no rebo una resposta puc pensar que teniu moltes consultes i que es normal i a males que no existiu i oblidar-me de que he fet aquesta consulta, pero parlar amb una persona real es molt més dificil que escriure això (escrivint soc molt espontània i ho dic tot sense gairebé cap filtre i per això faig consultes tant llargues, parlant no). Em bloquejaria encara més i no podria explicar tot el que vull i no considero que es el que necessito però a la vegada si perquè hi ha dies que estic tant en la merda que nomes penso en tirarme a les vies xd (avui per sort no es un d'aquests dies, nomes no vull estudiar).
MOLTISSIMES GRÀCIES PER TOT!!!!
Laura Centellas Data: 09/01/2024 11:09
Hola!
Primer de tot, moltes gràcies per escriure'ns i per confiar en el consultori! Veure que us serveix és una gran gratificació per nosaltres!!
En segon lloc, sembla que aquesta consulta reflecteix tota la foscor de la nit. Generalment al vespre-nit apareixen totes les nostres pors i és natural que, quan passem una mala temporada, sigui el moment del dia on ens sentim pitjors.
I ara sí, entrant a la teva consulta, és possible que encara no hagis trobat les persones amb qui realment et pots entendre. És veritat que durant la infància i l'adolescència se solen fer grupets d'amistat, però sol ser una amistat complicada, amb interessos, contradiccions i molt per casualitat (per coincidir a la mateixa aula, per exemple). Durant la universitat pot ser un moment de començar a trobar-te amb aquelles persones amb qui tens més coses en comú.
Però pel que expliques sembla que la teva dificultat és amb aquest bloqueig que t'impedeix relacionar-te amb les altres persones, que fa que no t'hi apropis i que, per tant, portser et percebin com algú distant o que no té ganes de relacionar-se. Sembla mentida com podem arribar a interpretar de manera diferent un mateix gest!
Tu mateixa treus el tema del psicòleg i des d'aquí t'animem a fer aquesta inversió en la teva salut mental. En dedicar un espai de temps a tu, a escoltar-te i a cuidar-te. A trobar les solucions que necessites i, sobretot, en sentir-te preparada per aquest futur.
Les psicòlogues treballem amb les paraules, així que també podem treballar amb cartes si t'expresses millor de forma escrita. Que això no sigui un impediment. Pots portar els teus textos amb les teves reflexions. Això ens ajuda molt a sessió!
Nosaltres seguim aquí,
Escriu-nos sempre que ho necessitis,
Una abraçada
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
