Hola!
Gràcies per escriure'ns!
Ostres, a veure, anem a pams:
- És natural que sentim una mica de por quan veiem que s'acosta el final de la carrera. Generalment hem estat estudiant seguint una línia molt marcada: primària, secundària, batxillerat, carrera... i quan s'acaba la carrera, què? Aquí s'obre un món, un ventall tan ampli que pot fer por. Aquí poden aparèixer sentiments de no ser prou vàlida, de no estar prou preparada, de no recordar res de la carrera... és una sensació més habitual de la que et pugui semblar. Possiblement està lligada a una sensació de crisi vital: "ara em toca ser adulta i no em sento preparada per fer aquest salt".
- A més, quan tenim més ansietat és natural que hi hagi menys capacitat cognitiva: menys retenció (menys memòria) i menys atenció. També és possible que ens costi molt més posar-nos a fer les coses, perquè la pròpia por ens bloqueja. Tu mateixa ens dius que et fa por haver perdut 4 anys de la teva vida i això és molt dur!
Per tant, des d'aquí, et podem recordar que estàs més que capacitada per acabar la carrera i sortir al món!
Centra't en el dia a dia, no vagis al futur. Només en fer la setmana. Sense grans expectatives. Cuidar-se en aquests moments és importants. No vagis a màxims, ves a mínims.
Nosaltres seguim aquí,
Una abraçada molt gran!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!