Hola!

Uff... t'entenem en aquest sentiment de ràbia cap a la mare/pare o adults responsables. És quelcom inexplicable i sembla que tot el que faci ens molesta, oi?

Des de la ràbia és difícil millorar la relació, perquè la ràbia és expansiva, la ràbia ajuda a l'"autodefensa" i a posar límits. I la ràbia ens centra en nosaltres mateixos i no en les necessitats dels altres. 

Per tant, si vols millorar la relació amb ella, hauràs de trobar aquells elements que la fan humana i vulnerable. Trobar la raó per la qual actua així, veure les seves pors i les seves ferides. I, des d'aquí, entenent els seus motius i la seva manera de ser, és el lloc des d'on pots començar a parlar i dialogar amb ella. 

Busca una estona on estigueu totes dues tranquil·les, apropa-t'hi i demana-li si té una estona per tu i, si et diu que sí, pots començar explicant com et sents, el que et passa, com t'agradaria que ella reaccionés... 

Potser aquesta conversa calmada i centrada en una mateixa us ajuda a apropar posicions...

Una abraçada!