Hola, primer de tot, donar-te les gràcies per escriure'ns, és el primer pas per sortir-ne. Dius que fa 2/3 anys que pateixes un tca i que hi ha pensaments que t'acompanyen des d'aleshores i et compliquen moltes de les decisions del dia a dia. Segons el que ens escrius tot i que a vegades vulguis tornar enrere, continues lluitant i exactament així és com se supera un TCA. No és gens fàcil, però ho estàs fent molt bé. El que et podem aconsellar és que ho parlis amb la família i pugueu anar al metge a què valorin el teu cas (si és que no estàs en tractament encara). Recorda que amb l'ajuda de professionals i un tractament adequat és com se supera un tca. Més enllà de menjar a l'hora del pati, que evidentment és important fer els 5 àpats al dia i en quantitats adequades, és important rebre les indicacions del terapeuta adequat perquè puguis deixar enrere aquests pensaments i que el tca marxi per sempre. De nou, gràcies per explicar-ho, aprofita aquesta valentia que ens has demostrat i busca el moment adequat i la manera adequada per explicar-ho a casa i parlar-ne sense deixar-te cap detall, no només per poder buscar l'ajuda adequada, sinó també perquè puguin entendre com et sents i què t'està passant. De totes maneres, i per si en algun moment et sents descontrolada i/o sobrepassada et deixo el nostre contacte/telèfon de l'entitat per consultar-nos tot allò que necessitis (93 454 91 09) Molts ànims!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
