Amics

El cas, es que desde fa un any, quan va començar l'institut, la meva 'beffa' va coneixre a un grup d'amics, que mai m'han acceptat pel fet de que la meva 'beffa' em preferis a mi abans que ells tres. Amb el temps, al llarg de l'any, ens hem anat distanciant una mica, em sabia molt greu, pero jo com m'he l'estimo molt, li seguia 'llepant el cul' i anava derrera seu, i ella ben contenta perque sabia que em podia deixar de costat, i quan em necesites, sabia que jo estaria amb ella. Poc a poc, a les festes del poble, a les marxes noctures, jo la convidava i preferia anar amb ells que amb mi; el grupet d'amics que no m'acceptaven van organitzar una acampada, on de cap de les maneres em volien convidar, em passaven captures insultant-me, dient que jo no hi aniria pas, va arribar el dia de la acampada,(dissabte) i quan va arribar el dilluns, m'arriben rumors de que la meva millor amiga esta sortint amb un dels nens que em fa la vida imposible, amb costa asumir-ho, pero li acabo perdonant tot, i seguim tant amics. Despres de 'perdonar-nos' quedem cada divendres pero no tornar a perdre el contacte, i aquest divendres, m'ha deixat plantat i sol per anar amb l'altre grupet( que poc a poc em comença a acceptar). I jo li segueixo anant derrere, i veig que ella no fa cap sacrifici per mi, i jo sempre li vaig derrere. Que faig? Esque estic molt angoixat:(

Ja et val la pena anar-li al darrera?
En les amistats, com en les relacions de parella, com en les relacions de feina, etc. caldria que tots dos poséssiu un granet de sorra per poder tirar endavant.
Si veus que ella fa molt menys que tu i qe et deixa de costat, que permet que se n'enriguin de tu i et deixa plantat... val la pena anar-li al darrera?
Segurament vals molt més del que ella es pot pensar però ets tu qui s'ha de fer valer.

Et recomano que et valoris molt més a tu i no a ella.

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - @Tarongesenceres