Hola, moltes gràcies per escriure'ns. Ens expliques que tens un TCA i que moltes persones del teu entorn comenten que el ballet t'està fent empitjorar i et recomanen deixar-ho, però per tu el ballet és molt important. Imagino que no és gens fàcil que algú proper que t'estimes et recomani que abandonis durant una temporada una de les activitats que probablement més gaudeixes. Per un costat pensa que, si tens un trastorn de la conducta alimentària, el teu entorn proper (família i amics) ho saben i has pogut anar al metge i iniciar un tractament, el més important és seguir les indicacions de l'equip terapèutic. Tot i que no t'agradi la idea, el més segur, si així ho han indicat, és abandonar ara aquesta activitat per poder centrar-te en curar-te d'aquesta malaltia i poder tornar a fer totes aquelles activitats que t'agradaven i, sobretot gaudir-les. Perquè pensa que fer ballet, com la gran majoria d'activitats físiques que fem, les hem de fer per gaudir-les, passar-nos-ho bé, fer-ho acompanyats d'amics i amigues. Mai ha de ser una meta arribar a un pes concret, ni per un esport, ni per voler tenir una estètica concreta. Són objectius irreals i que sovint ens fan portar el nostre cos al límit en detriment de la nostra salut (física i psíquica). Metes i ambicions en podem tenir moltes, però ara mateix i pel que ens dius, cal que la primera sigui recuperar-te del TCA i sobretot reaprendre a estimar-te i respectar el teu cos sense condicionants ni estereotips que et facin patir. Recorda que tots som diferents i únics i això és increïble, encara que els cànons de bellesa i les xarxes socials semblin dir el contrari. Tant de bo totes ens poguéssim veure amb els ulls que ens miren les persones que més ens estimen ;). Una abraçada enorme.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
