Fa una setmana van diagnosticar càncer de mama a ma tieta. No és exactament ma tieta, però sempre l’he considerat com a tal i ella a mi com sa sobrina. Des que em van donar la notícia se m’ha aparegut una ansietat enorme, constantment se’m fa un nus a la gola i quasi no puc respirar. Sento com si me l’haguessin diagnosticat a mi. Sé que aquest càncer té molt bon pronòstic, però no puc evitar sentir rabia, impotència i por, pel fet fe que li hauran de treure un pit, se li caigui el cabell i s’hagi de sotmetre a quimioteràpia. Estic intentant digerir-ho, perquè ara mateix estic d’examens i necessito estar molt enfocada ja que treballo a part d’estudiar. Sé que és difícil aconsellar-me en una situació així, a més de peculiar, però el fet de que ho llegiu em fa sentir-me escoltada. Gràcies.
Laura Centellas Data: 24/11/2023 12:52
Hola bonica,
Ens sap greu que tu i la teva família estigueu vivint aquesta situació. El càncer és una malaltia molt present a la nostra societat però no per això deixa de ser dolorosa.
Les sensacions que descrius son completament normals davant un diagnòstic d'aquestes característiques, perquè en un moment sembla que tot es desfà.
Però veuràs com, mica en mica, aniràs païnt aquesta notícia i podràs parlar-ne amb la teva tieta i la teva família. És important que en pugueu parlar i treure totes les pors, us ajudarà a estar més units.
Des d'aquí et recomanem que et centris en el dia a dia o en la setmana. No vagis més enllà, no sobrepensis en possibles escenaris. De moment centra't en que té un diagnòstic i que començarà el tractament. Fins aquí. I ja anireu veient.
Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
