Holaa,
No vaig a cap psicòleg per tant no tinc cap diagnòstic. Tinc dues preguntes:
1. Com es manifesta l’ansietat? Perquè per la segona pregunta que us faré no sé si tinc ansietat o no, cada cop que le passa el que us explicaré q continuació es com que em poso molt tensa, molta por…
2- no crec q sigui ansietat social peor sento algo i mo sé el que és. La pregunta és: hi ha algo que sigui com ansietat socials peor que no ho sigui (ara us explico tot)?
Mireu, jo quan estic amb algú i veig alguna persona ns, no vull estèreotitzar però beguda o “rara” en el sentit que no el fa bona espina, em fa por, necessito o marxar, o protecció. I no m’agrada gens anar sola als llocs, peor es que gens, si sento algun soroll o algo em tendó molt i es com que em tendó molt. Per el que jo entenc, la ansietat social és com que tens fòbia a parlar amb la gent o que t’estressa, peor a mi és com que veig a algú “””normal”””” (siusplau no el jutjeu) doncs no passa res i si és un lloc amb poca gent i hi ha gent “rara” em fa molta por.
Perdoneu per tot el rotllo, ho sento, peor no sé amb qui parlar. Gràcies
Laura Centellas Data: 24/11/2023 12:52
Hola!
A veure si et podem aclarir alguns conceptes.
1. L'ansietat és de la família de la por i generalment apareix quan sentim que no tenim els recursos suficients per fer front a una situació. Es manifesta de diferents formes, però la més habitual és amb dificultat per respirar, visió de túnel, acceleració de la freqüència cardíaca, pensament en bucle...
2. Pel que expliques, no es tracta d'ansietat social, ja que no va relacionat amb la relació amb altres persones sinó amb la sensació d'inseguretat que et genera veure algunes persones. Segurament aquí hi ha algun condicionament que fa que relacionis persones begudes o que tenen "mala pinta" per tu amb la perillositat.
En aquest cas, la teva reacció és perfectament natural. Sents por i t'escapes de la situació. És una reacció natural i esperable.
Ara bé, és possible que en alguns moments no puguis fugir i t'hi hagis d'enfrontar. En aquest cas, caldrà que pensis quines son les senyals d'alarma i que puguis anar-les superarnt, mica en mica.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
