Necessito ajuda

Hola,
Bé per començar tinc ara 16 anys, en un més i poc farà un any que em van agredir sexualment, només va ser un petò, peró l'home que m'el va fer, i el dia que m'el va fer els portu dins meu. Encara que vem anar a la polícia, i el vem amanaçar aquest home em segueix mirant, em segueix mirant amb molta mala cara (com un psicòpata) i tinc molta por de quedar-me sola a casa.
No hi ha nit que no plori pensant si jo tinc la culpa del que va passar, no he vulgut anar a un psicòleg perquè no m'agraden de petita i vaig anar i no m'acaben d'agradar.
Justament quan em va agredir feia poc més d'un mes que al meu pare li havien diagnosticat càncer, per aquell temps se'm va juntar tot, però avui en dia continu igual, no ho demostro però dins meu estic molt destrossada. A més a més justament aquell any m'acabada de canviar d'escola perque en l'altre em feien bullying, les meves amigues no em deixen plorar, ni parlar del tema, quan jo en vull.
T'agrairia moltissim si em poguesis donar algun consell, tipus per no pensar més, o simplement per que el meu dia a dia sigui el més normal possible, tenin en compte que el meu agressor viu al pis que esta a sota meu.

Moltes gràcies!

Hola! Sóc l'Eliabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs primer de tot vull que sàpigues que tu no ets culpable de res!!! has patit una situació estressant que no ha estat per res a les teves mans el control de la situació, per tant de culpable es de res!! Estigues ben tranquil.la i no ploris més per aquest motiu! TU NO ETS LA CULPABLE, REPETEIXO!! Per altra banda si segueixes estant intimidada per ell, segueix-ne parlant amb els teus pares i mireu quines mesures contundents heu de prendre. Alhora, tu mateixa pots fer un treball epr parar els pensaments. Per exemple, quan et vinguin doncs canviar d'activitat, distreure't, cantar una canço, dir prou! etc. Pots per estar més tranquil.la en el teu dia a dia pensar cada dia què faràs de npou per a motivar-te, recordar quines coses et fan feliç i anar -ne fent alguna cada dia, buscar gent de confiança, iniciar alguna activitat que t'agradi, etc. De totes maneres si et proposen anar al psicòleg no ho rebutgis!! Necessites elaborar tot això que t'ha passat, tan amb aquest home, com amb tots els altres temes que expliques. Potser de petita no et va acabar d'anar bé anar al psicòleg, però ara ets més gran i estàs més preparada per fer una teràpia. Aprofita-ho que t'ajudarà molt. Dóna't de nou la oportunitat de provar-ho! ENDAVANT! Eli Aulet www.interpersonal.cat