Hola!

Doncs sembla que estàs vivint una nova etapa del procés de dol. Quan tallem/acabem una relació amb algú (amorosa, d'amistat, de feina...) hi sol haver un primer moment en què estem enfadades i aquesta ràbia ens fa prendre l'acció de posar distància. Ho tenim molt clar, defensem els nostres interessos i som capaces de posar límits. 

Amb els dies aquesta "ràbia" es va diluïnt i apareixen altres emocions com la pena, la culpabilitat, la necessitat de retornar al que hi havia abans... És una nova etapa del dol. L'etapa en què vivim el dolor de la pèrdua, l'etapa en què ens n'adonem que aquesta separació és real i que ja no tornarem a tenir la mateixa relació. I l'hem de viure. Hem de sentir aquest dolor per poder estar millor. 

Des d'aquí et recomanem que escriguis una carta dirigida a ella. Li expliques com et sents ara i com t'ha fet sentir en el passat. I, després, li dones les gràcies per haver passat per la teva vida i l'acomiades. 

Fes-ho les vegades que ho necessitis. És important posar paraules a les pròpies emocions. I ara és el que toca. 

D'aquí uns dies escriu-nos per saber com estàs, 

Una abraçada!