TCA

Fa dos anys que tinc problemes amb el menjar, els meus pares s'han adonat i porto des de principis d'any anant a un centre de salut mental visitant-me amb una infermera i una psicòloga.
He tornat a recaure en el TCA (potser mai havia sortit i només era impressió meva que estava millor) i molt pitjor aquesta vegada, tinc molts atacs d'ansietat cada setmana i he començat a autolesionar-me (l'últim no li he dit a ningú) Cada vegada estic pitjor, tinc atacs de pànic a l'institut i intento no menjar a l'hora del pati, no ho vull dir a ningú, a més, els meus pares s'ho prenen mig de broma, no em prenen en serio, encara que potser és perquè no saben com portar-ho tot.

És normal voler tornar a quan pitjor estava? És normal no voler millorar perquè no creus ser ningú sense aquest problema?Vull deixar de sentir-me així, però tampoc vull dir-li a ningú, menys als meus pares i psicòloga.

Hola, moltes gràcies per escriure'ns i explicar-nos el què et passa. Gràcies per fer-ho perquè no ha de ser fàcil posar-hi paraules, però pensa que parlar-ho és el primer pas solucionar aquesta situació. Ens expliques que creus que has recaigut o que mai n'havies sortit, que tens molts atacs de pànic i has començat a autolesionar-te, que els teus pares creus que no ho saben gestionar i que no s'ho prenen prou seriosament. En primer lloc, vull dir-te que si hi ha autolesions és molt important que ho comuniquis als teus pares i a la psicòloga, pensa que, tot i que no ho desitgis, et pots estar fent molt de mal. Explica-ho com més aviat millor als teus adults de confiança i no dubtis que quan ho facis t'ajudaran. Pel que fa a la situació d'atacs de pànic i l'angoixa que descrius, pensa que no ha de ser gens fàcil gestionar tota la situació que expliques. El sol fet que ho escriguis aquí ja indica que vols posar-hi solució. Demanar ajuda a la família i a la psicòloga, ser totalment honesta amb què penses i què sents permetrà que totes aquestes persones et puguin ajudar i donar suport sempre que ho necessitis. Has de tenir en compte que els TCA fan que, a vegades, les persones pensin, diguin o facin coses que realment no volen ni pensar, ni dir, ni fer. Es tracta d'un trastorn mental i no t'has de sentir culpable, hi ha moments que sembla que tot és fosc, però tot el viscut és una experiència que et permet veure que has pogut recuperar-te i que segur que ho podràs tornar a fer amb la situació que expliques. Alhora, has de ser conscient que tu ets molt més que aquest problema, de fet, el problema el tens, però no ets tu. Aquest problema marxarà i tu seràs sense aquest. Finalment, amb els teus pares sigues conscient que ells segur que t'estimen moltíssim i volen el millor per tu, potser a vegades no saben com ajudar-te, però si vols que ho facin el més fàcil és explica'ls-hi com et sents i què necessites. Així segur que et podran ajudar. De nou, moltes gràcies VALENTA per escriure'ns i molta força amb tot el que ens expliques. Et deixo el telèfon de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (93 454 91 09) on pots trucar-nos o enviar-nos un correu i venir amb els teus pares per poder parlar de tot el que ens expliques. Una abraçada molt forta!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!