Hola bonica,
Primer de tot dir-te que ens sap greu que estiguis vivint aquesta pèrdua, t'enviem una forta abraçada.
Respecte a la teva consulta, dir-te que el dol és molt fluctuant. És un procés que et fa passar per diferents estats i que pots sentir moltes emocions barrejades, amb moments de dolor molt intens i altres amb menys intensitat o, fins i tot, gratitud.
El pacte de silenci és molt habitual en les famílies. Consisteix en amagar el diagnòstic real (per part de la família o la persona malalta) per no "fer patir". I segurament el teu avi va voler fer això. Va ser la seva manera de "protegir-vos" del dolor. Però, evidentment, la mort arriba i el dolor també.
Llavors, el que sents actualment, és normal?
Doncs sí.
Hi ha moltes maneres de portar el dol i a vegades també depèn de les circumstàncies en què es dona. I també sobre si ens hem preparat i anticipat el dol. És a dir, si hem començat a pensar en què aquesta persona es podia morir i l'hem començat a acomiadar en les últimes setmanes de la seva vida. I poder fer això és molt bonic. Poder estar al seu costat, parlar-hi, donar-li ànims... son mostres d'amor i és preciós.
Passaràs diferents moments i potser, en unes setmanes tindràs un dia que et farà molt mal i necessitaràs plorar, recordar-lo, parlar d'ell. I estarà bé.
I, referent a la última pregunta: és natural que tinguis pensaments i pors sobre la pròpia mort i la dels altres. Quan es mor algú, de cop ens apareix la realitat: tots morirem algun dia. I aquesta és la veritat. I des d'aquí, tenint present la mort, podem viure de manera més harmionosa, sent capaços de valorar les persones del nostre entorn. I, recorda, el dolor de la mort és AMOR cap a aquella persona.
Una abraçada molt forta! Nosaltres seguim aquí,
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
