Fa dos estius vaig estar amb un noi per primer cop, van ser uns mesos molt bonics. Jo m’hi sentia molt a gust, m’agradava fer plans amb ell però el tema sexual no m’agradava gens, no m’excitava. Ho feia per compromís crec. A finals d’estiu jo marxava del lloc d’estiueig i vam dir que ens aniríem trucant i veient però la relació es va anar refredant fins que li vaig dir que preferia deixar-ho (no vaig sentir res en el moment, a vegades em sento molt freda, no se sentir els meus propis sentiments). Reflexionant-hi crec que va ser una relació que va començar simplement per la pressió que em poso a mi mateixa de tenir novio.
Uns mesos més tard vaig començar a sentir-me molt atreta per una noia de la meva classe, no era el primer cop que m’obsessionava amb una noia, però si que era la primera vegada que acceptava que m’agrades una noia i ho vaig dir a les meves amigues. Ens veiem cada dia, i la meva obsessió se’n va anar de les mans. No em vaig atrevir a dir-li res fins les festes del poble, on ella em va dir que no sentia el mateix i em va deixar destrossada per uns dies. Ara ja fa 2 mesos d’això però hi segueixo pensant molt. Em pregunto perquè no li agrado, que es el que no li agrada de mi, si li caic be realment... Sento que mai li agradaré a ningú.
Actualment hi ha un noi que ens agradem mútuament però ell em va dir que necessitava espai perquè havia acabant de sortir d’una relació i no ho estava portant bé. Em genera molta inseguretat aquesta situació (juntament amb l’anterior) perquè no se si ho diu de veritat o es una excusa. Em temo que a la que ens hem començat a conèixer més a fons ha vist que ja no li agradava tant. A mi m’agrada però no se si m’agrada de veritat o perquè m’agrada la idea de tenir una relació amb algú.
Estic en general molt confusa en el tema de l’amor, no se quin sexe m’agrada, si m’agraden els dos... vull treure’m l’obsessió de voler tenir parella, però la gent del meu voltant tothom té parella. Quan algu em diu que té parella es com que sento que diu moltes coses positives d’aquella persona i si no té parella al reves... se que es un pensament molt arcaic però no mel puc treure del cap.
Moltes gràcies per llegir-nos i dedicar temps a ajudar-nos!
Laura Centellas Data: 30/10/2023 10:57
Hola!
Gràcies per les teves paraules i per explicar-nos com estàs.
Realment a l'adolescència hi ha una pressió molt bèstia per tenir una parella i iniciar relacions romàntiques i sexuals. Però alhora també s'espera que visquis la teva vida, que coneguis el món i que gaudeixis de les amistats. De manera que el misstage que arriba és contradictori i crea molta pressió.
Anem al teu cas: potser encara necessites un temps per conèixer altres persones i acabar de definir la teva orientació afectiva. No tinguis pressa. Escolta les teves necessitats, el teu cos, el teu ritme...
A vegades necessitem conèixer diferents persones per ajudar-nos a definir-nos. I recorda, una etiqueta ens pot definir i tranquil·litzar, però no ha de ser una presó. D'acord?
Per altra banda, pel que fa a la pressió a tenir parella... entenem que la idea romàntica pot semblar molt bonica, però realment tens ganes de tenir parella? O és la idea de "tenir parella"?
Potser el primer pas és permetre't conèixer les persones, interessar-te per altra gent i obrir el teu cercle de persones conegudes. Llavors a partir d'aquí podràs veure si hi ha algú que et cridi l'atenció i t'hi vols apropar més, algú per qui sentis interès... i després de parlar-hi podràs veure si et continua agradant o no .
Esperem haver-te ajudat una mica ;)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
